Els embussos de trànsit a Barcelona no són cosa de l’actualitat, sinó que es produeixen des de fa molt de temps. A finals del segle XIX ja n’hi havia i, concretament, a la dècada del 1880 molts es concentraven a l’avinguda d’Icària o a la carretera de Mataró, actualment anomenada carrer de Pere IV. Un exemple del trànsit que absorbien aquestes vies és el gran embús que hi va haver a la carretera de Mataró el 1905, el qual va afectar 200 carros.
Els accidents es produïen pel mal estat del carrer, i no per excés de velocitat
L’antropòleg i escriptor Xavier Theros explica que, tal com passa avui dia, els accidents de trànsit eren la causa principal dels embussos. Ara bé, la majoria dels sinistres que hi ha actualment són per excés de velocitat mentre que fa més d’un segle, una època en què els cotxes convivien amb els carros, es produïen pel mal estat dels carrers. De fet, el passeig de Gràcia era una de les poques vies de la ciutat que estaven asfaltades a principis del segle XX mentre que l’avinguda Diagonal l’any 1930 encara no tenia semàfors i la circulació era densa i força caòtica.
[vc_column][/vc_column][vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”447423,447433″ img_size=”full” onclick=”” title=”]
Malgrat que feia temps que existien els embussos, va ser als anys 30 quan els diaris en van començar a parlar perquè el parc automobilístic es va disparar i els vehicles ja van començar a col·lapsar els carrers en dies especials, com el pont de Setmana Santa.
El concepte d'”hora punta” va arribar als anys 60
Els embussos no van ser un problema fins a mitjans dels anys 60, quan ja es va començar a parlar de l’hora punta. Posteriorment, per descongestionar el centre de la ciutat es van construir les rondes, les quals ara s’han convertit en el focus de grans embussos. Concretament, els punts negres de la circulació en l’actualitat són el nus de la Trinitat i les connexions de les rondes amb l’AP-2, l’AP-7, l’A-2 o la C-58.
Fotografies: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
