La invenció de la bicicleta s’atribueix a l’alemany Karl Drais l’any 1817, però va ser l’escocès Kirkpatrick MacMillan qui va crear la primera bicicleta amb pedals el 1839. Tot i que la premsa de casa nostra ja se’n va fer ressò, no va ser fins a la dècada del 1860 quan es van veure les primeres exhibicions i curses ciclistes a Barcelona. Les mostres es feien al desaparegut hipòdrom de Mart, situat al costat de la Ciutadella.
Tal com explica l’antropòleg i escriptor Xavier Theros, no va ser fins a unes dècades més tard quan es va posar de moda aquest esport gràcies a competicions com la Vic-Barcelona del 1889. També els pintors de renom com Ramon Casas van contribuir a difondre el món de la bicicleta amb pintures com el retrat amb Pere Romeu conegut com el ‘Tàndem’, que presidia el menjador del 4 Gats. Va ser llavors quan les bicicletes es va incorporar al trànsit rodat i ja hi ha constància d’un primer accident el 1890, quan un ciclista va atropellar un ancià.
El paper dels clubs de ciclistes
En aquella època les bicicletes costaven prop de 200 pessetes, uns 1,20 euros, i va ser un sector que va créixer gràcies, en bona part, a la irrupció amb força d’un bon grapat d’agrupacions i clubs ciclistes. Aquestes entitats es dedicaven a difondre l’esport i l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport. Entre aquells clubs hi havia el Club Velocipèdic, el Velo-Club, la Sociedad de Velocipedistas, la Peña Ciclista, el Cyclist Club o la Sociedad Pedal. En paral·lel a la constitució d’aquests col·lectius, es van crear els primer velòdroms de la ciutat com el de la Bonanova, l’Eden Cycle (al carrer del Consell de Cent), el velòdrom d’Aragó, el de Les Arenes o el de Sants.
El primer esport de masses
A principis del segle XX es feien un munt de competicions de l’especialitat a casa nostra. A partir del 1911 ‘Mundo Deportivo’ i la Unió Velocipèdica Espanyola van començar a organitzar la més important de totes les proves: la Volta Ciclista a Catalunya. Aquestes proves esportives van guanyar molts adeptes i el ciclisme es va convertir en el primer esport de masses a Barcelona.
La popularització de la bicicleta
A partir de la dècada del 1920 la bici va arribar a bona part de la població, va deixar de ser el vehicle de la burgesia i va esdevenir el mètode de transport de la classe obrera. Bona mostra de la seva popularització és que els diaris relaten força accidents amb bicicletes implicades. Uns anys més tard, en plena Guerra Civil, els dos bàndols tenien unitats ciclistes i els ciutadans tenien l’obligació de dur una matrícula municipal, i a partir del 1945 les bicis que circulaven de nit havien de portar fars. Ja el 1954 hi havia 5.000 bicicletes registrades a Barcelona i en la dècada següent ja n’eren prop de 9.000.
El primer carril bici de Barcelona
Les entitats de la societat civil van ser les primeres a reclamar carrils bici als anys 80. De fet, el 1983 el col·lectiu Gràcia Verda va fer una acció reivindicativa de nit que va consistir a pintar un carril bici al passeig de Gràcia que es va batejar com el “carril pirata”. No va ser fins a sis anys més tard, el 1989, quan l’Ajuntament va inaugurar el primer carril bici municipal, que unia la plaça de Francesc Macià i la Zona Universitària per la Diagonal. I finalment, el 2007 la bici va tornar a agafar un nou impuls amb la posada en marxa del Bicing.
