El segell propi de La Cubana és inconfusible. Teatre que neix del carrer, humor d’allò que ens és quotidià, proper, i que, quasi com un mirall, fa una divertida radiografia de la nostra societat, l’actual, però també la passada. I sempre amb una bona dosi de números musicals. Atendre una nova obra de La Cubana és saber que es creuaran els límits, que es trencarà la quarta paret, que el teatre estarà viu. Qui no ho està aquest cop, però, és l’Arturo: la nova aventura de la companyia gira entorn dels preparatius del funeral d’aquest excèntric i polifacètic artista. No cal dir molt més quan es tracta de La Cubana, però rebem a l’estudi a dos “cubaneros” autèntics, la Montse Amat i en Jordi Milà, per què ens en donin més detalls.
Divendres passat, a més, veia la llum ‘Visiones’, el darrer àlbum de la xilena Soledad Vélez. Parlem amb ella des de València, la ciutat on viu. Vélez va debutar el 2012 amb ‘Wild Fishing’, àlbum en anglès al que van seguir dos més, fins que el 2018 va decidir cantar en la seva llengua materna. Amb ‘Visiones’, ens diu, ha volgut parlar de desamors, però s’ha posat juganera pel que fa a la producció, als estils i a l’aire que agafaven les cançons… Quines ganes del directe!
A més, seguim celebrant la bona acollida de ‘Motomami’, de la Rosalía, i ‘Crash’, de la britànica Charli XCX, i amb la llista de ‘gourmet Tracks’ de l’Alvie ens movem poc del país: coneixem Amor Butano, interrogación amor i el gallec Berto.
I no patiu, no: la màquina del temps de l’’Habitació 910’ seguirà traient fum… Ens acompanyes?
Escolta el programa en la seva versió radiofònica, aquí:
Llista de reproducció:
