“Adeu Arturo, adeu artista, en aquest circ vas ser l’amo de la pista“. La gent va omplint el teatre Coliseum mentre escolta aquesta estrofa i fil musical que resumeix el nou espectacle de La Cubana: ‘Artistes, un circ esbojarrat de varietats, cantants i ball de cabaret’. I quan sembla que tot s’ha acabat, comença la funció de teatre.
Al llarg de l’espectacle tots els amics d’Aturo Cirera Monpou aniran pujant a l’escenari per fer un cant a la seva vida, des de l’stripper dels 70 Katerine Rodríguez, musa de la intel·lectualitat catalana, que no es desenganxa de la seva petaca, fins a la Vicenta, la dona de fer feines del Coliseum de tota la vida.
11 actors entregats
La Vicenta ens descobreix l’interior del teatre, els passadissos on els 11 actors entregats de La Cubana fan desenes de canvis de vestuari durant la funció: “Al principi pensava que ho tenien tot brut, sembla desordre però no és desordre, és per canviar-se més ràpid”.
La Vicenta, que també li diuen Àlex Gonzàlez, ens presenta una de les grans amigues de l’Arturo, Lady Olivia Petterson, presidenta d’una associació taurina a Anglaterra. Totes han preparat un comiat de bojos, una festa que feia temps que no vèiem a Barcelona.
L’artífex de tota aquesta “festassa” és el director i fundador de La Cubana, Jordi Milán, que assegura que l’èxit de la companyia és que “la gent no li agrada veure’s reflectits a si mateixos, li agrada veure la seva cunyada, la seva sogra, el seu amic o la seva veïna, però moltes vegades són ells mateixos”.
La gent no li agrada veure’s reflectits a si mateixos, li agrada veure la seva cunyada, la seva sogra, el seu amic o la seva veïna, però moltes vegades són ells mateixos
La Cubana, 40+3
Després de 40 anys, La Cubana continua fidel al seu estil, una forma de treballar que manté intacta des que va començar a caminar a Sitges. La Cubana volia celebrar el seu 40 aniversari amb ‘Adeu Arturo’ a Barcelona, però per la pandèmia ha començat primer la gira i tres anys després ha aterrat a Barcelona.
L’any 1980, Vicky Plana i Jordi Milán van fundar La Cubana amb una vocació amateur. “Va començar com un joc, érem una companyia que fèiem teatre després de sopar”, recorda Jordi Milán. El 1983 es van professionalitzar i molt aviat van sorprendre el públic amb obres com ‘Tempestad’ (1986), l’adaptació de l’obra de Shakespeare, o ‘Comeme el coco, negro’ (1898), en què li donaven la volta al món de la revista i explicaven l’interior d’una companyia de còmics.
La companyia va decidir tirar endavant els primers projectes quan “no teníem un duro” però eren hereus del teatre amateur de Catalunya, de la filosofia de fer-ho tot entre tots, “vam utilitzar la imaginació i les mans”.
La Cubana sempre ha intentat explicar la intimitat, allò que hi ha darrere de la fama i la pompositat dels artistes, el teatre de la vida. “Ens vam adonar que hi havia situacions molt teatrals de la vida que passaven desapercebudes”.
Ens vam adonar que hi havia situacions molt teatrals de la vida que passaven desapercebudes
