No importa el temps que faci. Aquests jugadors veterans del takatà no fallen a les dues cites setmanals que tenen al Club Natació Atlètic-Barceloneta per practicar aquest esport autòcton del barri. JOSEP RIBAS, jugador veterà del takatà "És un esport que es va iniciar l’any 1913, o sigui que té més de cent anys i la veritat sigui dita era pels waterpolistes nedadors que mentre esperaven el seu torn de competició doncs es posaven a jugar aquí amb una pilota de tennis. Vam començar a fer la pilota aquí va, aquí va, aquí va, i al final va dominar la cosa del takatà." Els requisits són ben senzills: tenir ganes de jugar i un banyador. Aquest esport, que barreja tennis i tennis de taula, es practica a la platja. JOSEP RIBAS, jugador veterà del takatà "És un camp de sis metres per sis metres d’ampli i de llargada amb una xarxa d’1,60 i 1,65 i la pilota sempre ha d’anar en paràbola cap amunt i són parelles de dos contra dos i és clar la cosa està en què tu fas un servei llarg i l’altre te’l contesta i la pilota sempre ha de fer paràbola cap amunt.” Per practicar el takatà no hi ha límit d’edat, però aquest joc es pot perdre si no hi ha relleu generacional. Per això aquests veterans tenen intenció de crear en un futur una escola per ensenyar-lo als més joves.
El takatà deu el nom al so que fan les pilotes de tennis quan topen amb les mans, que fan de raqueta. És un esport que va néixer fa 103 anys mentre els nedadors i esportistes de waterpolo esperaven el seu torn a les diferents competicions.
Però aquest esport singular es podria perdre si no hi ha relleu generacional. I per això els que encara el practiquen volen crear al Club Natació Atlètic-Barceloneta una mena d’escola on els fills dels socis o tots els que hi estiguin interessats el puguin aprendre.
