El Gustavo és un detectiu que ha d'ocultar el passat obscur de Don Jacinto, un home ambiciós que es vol dedicar a la política. JUAN SANMARTÍN, autor de ‘Marmitako’ "L'oficina la té al carrer de Ganduxer, o sigui, realment es belluga al barri, i per això des d'aquí es on es comença a explicar la història." Aquesta és la cinquena novel·la de Juan Sanmartín, que ha titulat 'Marmitako'. Una història que ha ambientat entre Sant Gervasi - la Bonanova i la Costa Brava. JUAN SANMARTÍN, autor de 'Marmitako' "Hi ha un moment a l'obra, al principi, que la dona d'aquest personatge diu: 'Mira, com que som a la Costa Brava, et faré un Marmitako'. Només surt una vegada el Marmitako, però és fonamental." Com el Gustavo de la novel·la, l'autor també és veí del barri de tota la vida i client del Bar Escocés, del carrer de Mandri. JUAN SANMARTÍN, autor de 'Marmitako' "És tradicional. I tot canvia tan ràpidament que quan hi ha alguna cosa que té història et trobes bé, eh?" Aquí, en una de les taules del local, ha escrit alguns episodis de la novel·la. Sanmartín ha fet aparèixer al llibre el Miguel, el propietari actual del bar. MIGUEL LÓPEZ, propietari del Bar Escocés "Ens agrada moltíssim que s'hagi recordat de nosaltres, per al Bar Escocés que fa molt anys que hi és, doncs també que surti en un llibre". El Miguel, que té alguns clients escriptors, acostuma a reservar un raconet del local per col·locar les novetats literàries del barri.
La seva oficina es troba al carrer de Ganduxer, és client del Bar Escocés, situat al carrer de Mandri, i es mou pel barri de Sant Gervasi – la Bonanova. Així és el detectiu Gustavo, personatge principal de la novel·la que l’escriptor Juan Sanmartín acaba de publicar sota el títol ‘Marmitako‘. Aquesta és la cinquena novel·la de Juan Sanmartín, que ha volgut titular amb el nom d’un plat típic basc tot i que no pot revelar-ne el perquè. “Hi ha un moment a l’obra, al principi, que la dona d’aquest personatge diu: ‘Mira, com que som a la Costa Brava, et faré un marmitako’. Només surt una vegada aquest plat, però és fonamental”, apunta Sanmartín.
En aquesta història, el Gustavo ha d’ocultar el passat obscur d’un dels seus clients, Don Jacinto, un home ambiciós que es vol dedicar a la política. Personatge de ficció i escriptor es belluguen pel mateix hàbitat, això no obstant, Sanmartín nega que sigui el seu àlter ego. “Ja m’agradaria! Això sí, ell és un vell marí, com jo”, puntualitza rient.
Com el Gustavo de la novel·la, Sanmartín és un client assidu del Bar Escocés, un establiment que va obrir les portes a principis del anys 50. En una de les taules del local ha escrit alguns episodis de la novel·la. L’escriptor ha decidit, fins i tot, fer aparèixer en el llibre el Miguel, el propietari actual del bar. Miguel López, propietari del local, explica que té alguns clients escriptors, i que per aquest motiu acostuma a reservar un raconet darrere de la barra, en un prestatge, per exposar les novetats literàries del barri.
