Crides reiterades a la convivència i al respecte pels guarniments dels carrers en el pregó de la Festa Major de Gràcia de 2014. La primera a llançar aquest prec des del balcó de la seu del districte ha estat l’actual presidenta de la Fundació, Carla Carbonell, que ha demanat al públic que, si vol endur-se algun element del guarniment com a record, ho demani a la comissió de festes del carrer perquè li guardin un cop acabi la festa. Carbonell també ha recordat que la festa començarà demà a les 9 h, així que aquesta nit els carrers estan tancats acabant la decoració i és millor no anar a molestar-los. La presidenta del Districte de Gràcia, Isabel Ribas, també ha intervingut breument per reconèixer el valor de la feina de les comissions de festes de cada carrer i convidar tothom a gaudir de la festa en pau.
Llavors ha pres la paraula Ricard Estruch, un pregoner que no necessitava presentació: president durant els darrers set anys de la Festa Major de Gràcia, és ben conegut per tothom que té alguna cosa a veure amb la festa. Però ha sorprès pel tarannà i sobretot per la llargària del seu pregó: més de 70 minuts durant els quals, acompanyat de músiques i tota mena de recursos sonors, ha recuperat molts dels seus records d’infància a la Vila de Gràcia. El pregó recordava al que fa tres anys va fer el locutor Joaquim Maria Puyal per la Mercè. Després d’advertir al públic que seria llarg, el discurs d’Estruch ha començat parafrasejant i fent sonar el ‘Temps era temps’ de Joan Manuel Serrat, autor de bona part de la banda sonora d’aquest recorregut pels records d’Estruch: revetlles al carrer, llargues nits d’estiu, sopars als terrats, etc. Per a l’infant Estruch, la Festa Major de Gràcia eren guarniments, sardanes, els “caballitos”, els carrusels i les nòries, les tòmboles del “siempre toca, si no es un pito una pelota”… “tot era previsible, però tot era entranyable”, ha dit.
Abans de tornar a parlar de la Festa Major de Gràcia a l’actualitat, Estruch ha volgut donar protagonisme a un “fet excepcional” en la història recent de Gràcia i de tot Barcelona: els Jocs Olímpics de 1992. El pregoner ha recordat la il·lusió amb què tota la ciutat va viure la transformació olímpica i l’organització d’un esdeveniment internacional que va posar el nom de Barcelona al món. Ricard Estruch ha dit que els catalans es van donar a conèixer mundialment i que, sense voler, van posar les primeres llavors del pas que espera que faran ben aviat: la independència. L’expresident també ha vinculat els Jocs Olímpics amb la Festa Major de Gràcia, perquè en ambdós casos la clau de l’èxit és el voluntariat.
Estruch ha explicat que, quan, després de voltar pel món, va tornar a Gràcia, va veure que la festa major no era com ell la recordava. S’havia omplert d’una quantitat de visitants inassumible en un barri amb uns carrers com els de Gràcia i havia agafat un tarannà que no li agradava. Per això es va implicar, primer, en la comissió de festes del seu carrer i finalment com a president de la Festa Major. Ha recordat les campanyes que es van iniciar llavors per una festa cívica, per regular els horaris nocturns, per ampliar les activitats de matí i tarda, la transformació de la federació en fundació i la incorporació d’una estructura professionalitzada, l’impuls a la qualitat dels concerts musicals en lloc de la quantitat… També ha agraït el suport constant de l’Ajuntament i del Districte i ha lamentat que la situació econòmica hagi obligat altres administracions a retallar les seves aportacions a la festa. El llarg pregó ha acabat esmentant totes les entitats de la Vila de Gràcia que participen en les festes, des de les colles de Sant Medir fins al Centre Moral o el Centre Artesà Tradicionàrius.
Després de tot aquest parlament, la regidora de Gràcia, Maite Fandos, s’ha limitat a proclamar: “Que comenci la festa, bona festa major!”
