Amb el pic i la pala, i amb mules i vagonetes per treure la terra. Així és com es van construir els quatre túnels per portar la línia de ferrocarril fins al Vallès. Els enginyers Carles Montañès i Fredrerick Pearson van ser el impulsors de la línia. Les obres van començar el 1912 a Sarrià. Als túnels hi treballaven, de mitjana, 1.400 persones al dia, molts provinents de Múrcia i València. JESÚS MESTRE, historiador del Taller d’Història “Era una feina perillosa, perquè en total van haver-hi 360 accidents, en els quals van haver-hi més de 300 ferits i sis morts.” Al peu del funicular es va fer el túnel més llarg, el número 4, de gairebé dos quilòmetres. Les obres, que van durar quatre anys, eren complicades i van quedar aturades per manca de finançament. Però aquest no va ser l'únic obstacle important. JESÚS MESTRE, historiador del Taller d'història “Va haver-hi molts problemes amb la boca nord. On ara hi ha el baixador de Vallvidrera, perquè es van trobar amb un terreny de terres molt velles, esmicolades i no hi havia manera que el túnel s'aguantés.” Això va provocar un gran ensorrament entre Can Sisí i l'església de Santa Maria de Vallvidrera. Aquest és un de tants episodis que relaten les dues exposicions que ha preparat durant un any el Taller d'Història de Sarrià amb les entitats veïnals. JESÚS MESTRE, historiador del Taller d’Història “Una cosa que crida molt l'atenció és la dificultat per localitzar exactament els llocs on estan presses les fotografies. I això que estem seguint una via de ferrocarril.” Una línia de ferrocarril que va transformar les Planes que, fins llavors, eren un agrupament de masies. No va ser fins el 1922 que els trens interurbans Brill van connectar Barcelona amb Sabadell.
El 1912 van començar les obres de construcció de la línia de ferrocarril de Sarrià a les Planes. Havia de tenir 4,7 quilòmetres de longitud, però requeria la construcció de quatre túnels per salvar els pendents de Collserola. Després de l’inici de les obres a Sarrià, es va iniciar l’excavació del túnel principal per les dues boques, tant la sud, al Peu del Funicular, com la nord, a Vallvidrera. Als túnels treballaven, de mitjana, 1.400 persones al dia, moltes provinents de Múrcia i València. Ho feien amb el pic i la pala, i amb mules i vagonetes per treure la terra. “Era una feina perillosa, perquè en total va haver-hi 360 accidents, en els quals va haver-hi més de 300 ferits i sis morts”, explica Jesús Mestre, del Taller d’Història de Sarrià.
Darrere del projecte hi havia els enginyers Carles Montañés i el nord-americà Frederick Stark Pearson. Montañés era el propietari de la concessió de la línia del Mina Grott (1908) i la va adaptar a la línia de ferrocarril de Sarrià a les Planes de Vallvidrera. Les obres de construcció de la línia van durar quatre anys, però van quedar aturades per manca de finançament, entre altres obstacles. Segons Mestre, hi va haver molts problemes amb la boca nord. “Es van produir on ara hi ha el baixador de Vallvidrera, perquè es van trobar amb un terreny de terres molt velles, esmicolades, i no hi havia manera que el túnel s’aguantés”. A causa de la poca consistència del terreny, un desbordament ocasional del torrent de la Budellera, la tardor de 1912, va produir un gran ensorrament entre Can Sisí i l’església de Santa Maria de Vallvidrera, a tocar també del restaurant La Teula.
Una connexió completada el 1916
Finalment, el 28 de novembre de 1916 es va inaugurar la línia de ferrocarril que comunicava Sarrià amb les Planes. Després de quatre anys d’obres, en què s’havien hagut de construir quatre túnels per salvar els pendents de Collserola, els Brill, els trens interurbans que van néixer a principis del segle XX als Estats Units, van començar a circular a la línia del Vallès fins a 1971. Ben aviat, la línia es va allargar fins a Sant Cugat (1917), Terrassa (1919) i Sabadell (1922).
Aquest i altres episodis es relaten en les dues exposicions complementàries que el Taller d’Història de Sarrià ha elaborat amb la col·laboració de les entitats veïnals. Les mostres es poden veure a la Casa Orlandai i el Centre Cívic l’Elèctric. Els paisatges han canviat tant, que ha estat molt difícil “localitzar exactament els indrets on estan preses les fotografies”, apunta Mestre, que afegeix: “I això que estem seguint una via de ferrocarril!”. Aquesta línia de ferrocarril va transformar les Planes, que fins llavors era una vall verge on s’agrupaven unes quantes masies, i obria el camí cap al Vallès.
