El veïnat de la Mercè forma part de Barcelona, tot i que no ho sembla. De fet, encara sorprenen més aquestes imatges dels als anys 50, quan bona part de Pedralbes eren camps. L'Instituto de la Vivienda, en plena dictadura, va aixecar aquestes 123 cases blanques perquè hi visquessin funcionaris. El barri es va dir Las Cinco Rosas. Per als nens, era tot un paradís. EDUARD TORRES, veí del veïnat de la Mercè “Jo vaig venir aquí amb set anys. Jo venia de l'Eixample i recordo la llibertat de sortir de l'escola i agafar un tros de xocolata i sortir a córrer. i per mi era un altre món, podies sortir a passejar per la muntanya.” Anècdotes com la nevada del 62, es van viure encara amb més intensitat aquí, a tocar de la muntanya. “Recordo que no va poder pujar ningú a sopar aquella nit de Nadal i nosaltres ens vam quedar amb tot el menjar.” L’única botiga que hi ha actualment, contrasta amb la vida comercial que hi havia fa anys. SUSI VALLS, veïna del veïnat de la Mercè “Hi havia de tot... tintoreria, vaqueria, carboneria, perquè teníem cuines econòmiques." També hi havia una escola i una parròquia, que centrava part de la vida al barri. “La parròquia s'encarregava de moltes coses, totes les celebracions i fins i tot intentava que els nens fessin colònies fora del barri.” Però si hi ha una tradició que s'ha conservat amb els anys és la de la festa major. Se celebra al mateix temps que les festes de Barcelona. I se n'encarreguen els joves del barri, generació rere generació. Molts dels qui van ser ser nens a la Mercè, encara hi viuen. I no es cansen d'explicar, amb fotografies a la mà, la singularitat del seu veïnat.
La localització del veïnat, als peus de Collserola, va fer hi hagués molta demanda per viure-hi. El barri estava molt isolat, en especial als anys 50 i 60, quan bona part de Pedralbes eren camps, i s’hi accedia des d’un carrer que pujava des de l’avinguda d’Esplugues.
Estar aïllat, però, va afavorir molt la vida veïnal, en especial la dels més petits, que gaudien d’una llibertat impensable al centre de Barcelona. Durant anys, als baixos de les cases, s’hi col·locaven botigues, regentades pels mateixos veïns. N’hi va haver de tot tipus: farmàcia, vaqueria, bodega, carboneria, tintoreria, perruqueria, llibreria… Aquesta vida comercial no s’ha conservat i actualment només hi ha una botiga.
Durant anys, a la Mercè va haver-hi una escola i una parròquia, que era la que organitzava totes les celebracions eclesiàstiques del veïnat. Però si hi ha un element cohesionador de la vida de barri que s’ha mantingut, ha estat, sense dubte, la festa major, que se celebra coincidint amb les festes de la Mercè a Barcelona. L’organitzen els joves del veïnat -generació rere generació- i tot i que cada vegada són més conegudes a la resta de la ciutat, estan pensades per fomentar la vida de barri.
