La Núria ha publicat durant dos dies diversos missatges a Facebook en primera persona. Però en realitat explicava el cas d'un usuari d'Assís. I el mateix han fet 80 voluntaris més. NÚRIA LÓPEZ, voluntària de la campanya “#404HomelessNotFound” “Vaig rebre trucades d'amics pensant-se que m'havia quedat sense feina, preguntant-me si necessitava alguna cosa, que què havia passat, preocupats, també vaig rebre WhatsApps dient-me el mateix ‘necessites alguna cosa?’, una antiga companya em va dir ‘envia'm el teu currículum.’” JESÚS RUIZ, director del Centre d'Acollida Assís “Si això ho fem per les persones que tenim a prop, per què no ho fem per les que estan a dintre de la nostra ciutat, del nostre poble o de la nostra comunitat? El que pretenem és això, canviar la mirada a través d'actuar no només amb els que coneixes sinó també amb els que estan al costat teu.” Històries reals com la de l'Antoni, que ha cedit una part de la seva vida a la campanya. ANTONI CORTIÑAS, col·laborador de la campanya “#404HomelessNotFound” “Que passin pel teu davant i t'insultin o fins i tot anant més lluny, estar parat en unes escales per exemple i que la gent passi per sobre teu perquè no s'aparten.” Amb aquesta campanya Assís vol contribuir a posar fi els prejudicis i conscienciar sobre la necessitat d'ajudar les persones sense llar, les coneguem o no. Un suport que podria ajudar persones com l'Antoni, que està a punt d'obrir una consultoria informàtica.
La Núria López és una de les voluntàries que ha cedit el seu mur de publicacions a Facebook mentre que l’Antoni Cortiñas ha donat una part de la història de la seva vida. Tots dos han participat a la campanya de sensibilització del Centre d’Acollida Assís, anomenada “#404HomelessNotFound”, per fer visibles les persones sense llar. Durant dos dies la Núria ha publicat missatges a les xarxes socials explicant casos reals d’usuaris d’Assís però com si li estigués passant a ella. Immediatament ha rebut moltes respostes de contactes a les xarxes socials que s’han interessat per la seva situació i s’han ofert a ajudar-la: “La gent que va trucar estaven preocupats i, com que em coneixien, molt disposats a ajudar”.
Per la seva banda, l’Antoni ha explicat, a través de les xarxes socials dels voluntaris, com es va sentir durant els sis mesos que va viure al carrer i ha volgut incidir especialment en les agressions que rebia diàriament. “Quan parlem d’agressions la gent pensa en pallisses i cops, però també ho són els insults, que t’empentin o que t’ignorin fins a tal punt que passin per sobre teu quan estàs assegut a unes escales per no desviar-se del seu camí”.
El Centre d’Acollida Assís, que ofereix atenció i serveis a persones sense llar o en risc d’exclusió social, recollirà totes les reaccions a les xarxes socials dels voluntaris i en farà un vídeo. L’objectiu és fer visibles les persones sense llar i sensibilitzar sobre la necessitat d’ajudar-les, les coneguem o no, perquè ningú no està exclòs de viure una situació similar al llarg de la seva vida. “Sobretot la gent ha de ser conscient que si s’han angoixat perquè a mi em coneixen, hi ha 40.000 persones en una situació similar”, argumenta la voluntària Núria López.
