Passa desapercebuda per a molts, però en aquest punt de la carretera de les Aigües hi ha una pedrera de ferro i plom. Es va començar a treballar al segle XVII, tot i que les principals explotacions principals són de més endavant. SERGI FALGUERA, Amics del Museu Geològic "És molt coneguda com a mina Juanita, però això és nom de començaments del segle XX. Tenim constància de que el 1841 hi ha la primera concessió amb més importància. I més endavant, abans de la febre d'or, s'hi va constituir una empresa que es va dir la Buena Suerte." Ara no està explotada, però encara s'hi poden veure els túnels d'accés a la mina. I si es mira amb detall la roca, s'observa l'àcid que es genera a partir de l'òxid dels minerals. Això fa que l'aigua que hi baixa no sigui potable i que no hi hagi pràcticament poca vegetació. Així i tot, la mina és pràcticament desconeguda. "Més que un lloc on hi hagut una activitat industrial, això està deixat de la mà de Déu. Es podria portar escoles a les zones poc perilloses de la mina, es podria explicar la seva geologia. Si hi ha coneixement, hi ha respecte." La mina està situada a laal vessant sud de Collserola, a la part nord del barri de Pedralbes i en el passat formava part dels terrenys de la Masia de Santa Caterina.
Segons el Sergi Falguera, col·laborador de l’associació Amics del Museu de Geologia, el jaciment es va començar a explotar al segle XVII, però les extraccions més importants corresponen als segles XIX i XX, quan se la va batejar com a la Juanita. Formava part dels terrenys de la Masia de Santa Caterina, al barri de Pedralbes.
La mina encara conserva diversos túnels d’accés. Hi baixa aigua, però no és potable perquè arrossega l’àcid que es forma a partir de l’òxid dels minerals.
