El Palau de la Nàutica va ser entre 1914 i 1959 la seu del Reial Club Marítim de Barcelona. Aquest palauet d'estil modernista el va dissenyar Enric Sagnier i va tenir un cost de 250.000 pessetes. SÒNIA GÜELL, vicepresidenta del Reial Club Marítim de Barcelona “És un edifici que va comptar amb un finançament estrictament particular dels socis a través de títols no nominatius entre les 1.000 i 500 pessetes." En aquella època ser membre del club era un signe de prestigi social. Aquesta situació, va condicionar la construcció de l’edifici. SÒNIA GÜELL, vicepresidenta del Reial Club Marítim de Barcelona “Es tractava de fer una seu que envoltés i que cobrís no solament les necessitats esportives, sinó molt especialment aquesta lluentor social que pretenia mostrar.” L'edifici es va dissenyar pensant tant en l’activitat esportiva com en la social. SÒNIA GÜELL, vicepresidenta del Reial Club Marítim de Barcelona “Un hangar on es guardaven embarcacions, una primera planta dedicada a biblioteca, administració, salons nobles, una vidriera on es practicava justament l’esgrima, la boxa, on hi havia un gimnàs.” L'estètica de l’edifici va atraure l’interès dels barcelonins de l’època, que el van batejar popularment amb diferents noms. SÒNIA GÜELL, vicepresidenta del Reial Club Marítim de Barcelona "Hi havia qui li deia l’ampolla de Calisay, hi havia qui li deia la bombonera perquè també tenia una formeta així, i hi havia qui li deia la formatgera perquè també podia ser." El Palau de la Nàutica, que amb els anys s’ha convertit en la seu més emblemàtica de la història del Marítim, es va enderrocar el 1959.
La primera seu del Reial Club Marítim era un edifici flotant que havia estat prèviament la seu del Real Club de Regatas i que estava amarrat prop de la Barceloneta, però posteriorment es va traslladar al moll de les Drassanes, davant l’edifici de la duana. Quan no va poder seguir utilitzant l’edifici flotant, el Marítim va decidir construir-ne un de nou, que va dissenyar l’arquitecte Enric Sagnier. Els socis de l’entitat van aportar les 250.000 pessetes que va costar. El nou edifici tenia unes dimensions desconegudes a l’època per a establiments per a usos esportius i estava coronat amb una cúpula amb una torre circular que el va convertir en una icona de la Barcelona de l’època. La nova seu disposava de grans salons i galeries per a les festes, i es va convertir en un punt de trobada obligatori de la gent benestant de l’època.
