Rècords de temperatura a la tardor, una sequera que obliga a posar en alerta les institucions i floracions a destemps a Barcelona. Les conseqüències de l’emergència climàtica ja són palpables en el dia a dia, alhora que els compromisos per fer-hi front en les darreres cimeres pel clima no han arribat gaire lluny. Tot plegat genera unes conseqüències psicològiques, sobretot en les generacions més joves. És el que es coneix com a ecoansietat.

A l’acampada de la UB per reclamar accions contra el canvi climàtic, aquest sentiment és compartit per molts estudiants: “Molts d’aquí t’ho dirien, tenim ecoansietat, i també sentim dol de veure que un món que coneixíem i que era nostre deixarà d’existir“, diu un d’ells. “Estava asseguda al sofà i van descriure els símptomes en una notícia de la tele i la meva parella em va dir: ‘Tu tens això’“, diu un altre. Segons un estudi de ‘The Lancet’ de finals del 2021, un de cada quatre joves creu que el futur del planeta és aterridor.

Els 25 rècords meteorològics que s’han superat ja aquest 2022 a Barcelona
El 2022 recull nombrosos rècords històrics relacionats amb la situació meteorològica que vivim

“En un futur tots haurem de gestionar aquests sentiments”

Fernando González és psicòleg i també activista contra el canvi climàtic. Forma part del col·lectiu Científics en Rebel·lió, que vol fer transcendir els estudis que constaten el punt de no retorn al planeta per passar a l’acció: “Molts científics climàtics necessiten atenció psicològica per la gravetat de les dades amb què treballen”. La por, la inquietud, el dolor i la tristesa són diferents maneres de reaccionar davant d’un futur incert.

Un 59 % dels joves estan molt o extremament preocupats pel clima. Per González, l’ecoansietat és un sentiment d’adaptació que tard o d’hora tindrà la població de forma general: “Assumir que som vulnerables és necessari. Cal agrair a aquests joves que ara expressin els seus sentiments, perquè en un futur tots els haurem de gestionar“.

De l’ansietat a l’acció política

Una activista explica que va decidir passar a l’acció després de l’estiu del 2021, quan unes inundacions a Alemanya van deixar més d’un centenar de morts: “Vaig pensar que havia de fer alguna cosa i al setembre vaig unir-me a un grup contra l’emergència climàtica“. Compartir els sentiments amb altres persones que tinguin les mateixes preocupacions i emprendre accions polítiques són dues de les maneres que el psicòleg recomana per no sumar frustració a l’ansietat.

Però també hi ha consells per als moments de crisi personal: “Una bona opció és gaudir de la natura i reconnectar-hi, com també deixar de banda les pantalles, que generen molta dissonància”.