Samxsen

Aïda Camprubí: Leïti Sene i Sam Davies són els nous “test makers” de la música urbana per excel·lència. Ballarins professionals i cares visibles del projecte Samxsen han renovat els cinc elements del hip-hop i han creat una nova accepció de la paraula trap, que en el seu cas ja no només veu d’Atlanta, del UK Grime, del trill o del boombap, sinó que també mostra com s’han digerit totes aquestes influències des de la seva ciutat d’origen, Barcelona. Publiquen ‘Gliese’, el seu primer EP d’estudi i, si els voleu veure en primera persona, els tindreu el proper 4 de maig al Festival Loom de Barcelona i l’11, al REC d’Igualada.

Aïda Camprubí: Hola benvinguts, Sam i Sen. Bé, Leïti Sene.

Leïti Sene: Leïti.

Aïda Camprubí: Leïti. Estic molt contenta de tenir-vos aquí perquè porteu poc, però teniu un projecte molt consolidat a nivell musical i m’encanta. I us volia preguntar primer perquè comentaveu en una ocasió, a l’entrevista per 25 gramos, que és una entrevista brutal, recomano que la llegeixin, explicaveu que, quan escolteu Kendrick Lamar, el que us agrada molt és que es nota que les cançons les han produït, hi han dedicat hores i inclús hi han dedicat mesos. Quan vosaltres vau gravar ‘Gliese’, també heu treballat d’aquesta manera a l’estudi? O com ha anat?

Leïti Sene: No, és totalment diferent. Realment ens mola com a referència per un possible futur i perquè ens agrada la complexitat del que és. Però nosaltres gravem els temes en una hora. Tenims els productors que són el Carli i el Nil, Bexnil i Isee Karlo que realment ara ho estan petant. Per mi és el millor so del país.

Aïda Camprubí: Més que l’Enry-K…?

Leïti Sene: Per a mi, en formen part.

Sam Davies: Formen part també dels que estan pujant ara mateix. I ara, dins del panorama, tothom els comença a reconèixer perquè porten menys temps produint que l’Enrique o que l’Estivi.

Leïti Sene: Però que és família al final, tot i que estem produint amb ells a mort. I ells tenen uns “beats” i nosaltres som allà a l’estudi i, escolta! Què et sembla aquest “beat”? I pam! Un altre i un altre, i anem provant i, si ens mola, ens tirem amb un “freestyle”.

Sam Davies: El nostre funcionament, fins ara, més que res ha sigut produir en massa i després seleccionar. Més que centrar-te molt en com vols una cosa, sí que ho hem fet, però d’una manera de producció en massa, de fer molts temes i anar a aconseguir un so a través d’aquesta forma de treballar.

Leïti Sene: Molt experimental en aquest sentit.

Aïda Camprubí: Que surti molt ràpid, molt natural i després escoltant-vos, decidiu cap a on voleu tirar.

Leïti Sene: Exacte. Fem poques correccions.

Aïda Camprubí: Sí. I us passa que us sorprenen els temes? Perquè crec que era amb ‘Poshtales’ que explicaveu que va ser com la quarta cançó que vau fer en una nit. Era molt tard. I, de cop, és un dels singles estrella de l’LP, no?

Leïti Sene: Sí. És el que diu el Sam, que, al final, nosaltres treballem molt amb massa, fem moltes cançons, tenim l’ordinador ple, ple, ple. I ‘Poshtales’ va ser: ‘a veure quin tema podem treure?’. I anar mirant, anar mirant i tu: ‘Aquest és un temàs!’ ‘Ostres! Aquest és el tema que vam fer sortint de casa a les 7 h del matí’. I tenir una cosa a les 8 h i fer-lo a les 7 h o a les 6 h.

Sam Davies: I potser en aquella nit et sonava com un tema bàsic. Que deies: ‘Doncs va, anem a fer el següent’.

Leïti Sene: ‘Mola, mola…’

Aïda Camprubí: Has de deixar digerir i després tornar-hi. I què fareu amb les cares B, amb tot això que teniu a l’ordinador? Us hem de hackejar per escoltar-ho?

Leïti Sene: Pot molar, alguns “sneeps” traurem. I algunes mostres. Però el que també ens agrada és que tot això forma part d’un bagatge que nosaltres coneixem i que ens agrada també només ensenyar el que creiem que defineix el nostre so.

Sam Davies: Un control sobre el que traiem. Al final, la majoria de coses que traiem, al produir tant i ser tan selectiu, a l’hora de treure alguna cosa, tot el que traiem sona força bé. Només per això. I després segur que tenim mil temes que no sonen bé o que, si els traiessim, en comptes de... Si féssim tema, treure’l, tema, treure’l, tindríem una imatge diferent i la que tenim és de tot el que traiem, fer-ho força polit.

Leïti Sene: Una mica més sòlid.

Sam Davies: Sí.

Aïda Camprubí: És que sona molt polid. És això que ho escoltes i sembla un grup internacional. I això que parleu sobre tenir el control del que traieu, també us passa, per exemple, heu treballat amb Nike, heu sigut ambaixadors del Barça presentant samarretes, …, i dèieu que el tema de treballar amb marques us va bé perquè és com tenir una discogràfica, no us paga l’estudi, pero us dona els diners suficients per pagar l’estudi que vosaltres vulgueu. Creieu que l'única opció factible, avui en dia, per tenir una bona carrera és treballar amb patrocinis més que amb discogràfiques o amb segells?

Leïti Sene: Jo crec que depèn de com et vagi. Hi ha gent que li funciona molt bé perquè té uns números molt alts i li rutlla molt bé firmar amb una companyia. Perquè realment les companyies t’aporten coses que les marques no.

Aïda Camprubí: Com per exemple, quines?

Leïti Sene: Bé, accessibilitat a diferents llocs, ja siguin festivals, diferents ràdios, contactes… Doncs la xarxa de la indústria que domina la música i que són aquí, allà i perquè això no ho dominen les marques tampoc. El que tenen les marques és molta imatge i tenen un poder adquisitiu que són doncs la roba, els diners que et donen i tot això que et va molt bé si ets un artista nou com nosaltres. I que necessites una mica d’ajuda, això et va molt bé, però, a l'hora, no anar a un gegant i que abusi de tu, saps?

Aïda Camprubí: És clar.

Sam Davies: Més que res, sent un artista més o menys petit, és millor, segurament, l’ajuda que et pot donar una marca que no la discogràfica, saps? Perquè és com molt més tangible, molt més…

Aïda Camprubí: Directe.

Sam Davies: Tu vas a esdeveniments de la marca i tal, i coneixes gent, treus contactes. Amb una discogràfica, el funcionament és força diferent, és com més dirigit també a artistes més grans, com per crear un producte molt més gran, és diferent.

Aïda Camprubí: I potser et treu una mica de llibertat, no? El fet d’estar en una discogràfica, perquè et fa….

Leïti Sene: A part, a part. Jo penso que has de firmar amb una discogràfica quan el contracte i tot va cap on tu vols anar. Aleshores s’ajunten els astres i tot va bé. Saps el que vull dir? Si no, doncs no.

Aïda Camprubí: Sí, sí, totalment.

Leïti Sene: I no passa res. Pots anar sol i hi ha molta gent que ho està fent molt maco i ho està fent sense cap discogràfica.

Aïda Camprubí: És veritat. Bé, de fet, crec que, en el cas de la vostra generació, s’ha fet el canvi més gran, heu deixat de necessitar les discogràfiques. Ara les discogràfiques us necessiten a vosaltres igual que també les marques, no? Us volia preguntar per què teniu molta relació amb el col·lectiu de [...]. Expliqueu-me una mica com va sortir. entrades a l'hora

Sam Davies: Va ser des dels principis. Més que res per proximitat, són dos grups de Catalunya que fem música del mateix gust, del mateix estil i, al final, doncs ens hem acabant ajuntant, perquè es veia a venir.

Leïti Sene: El que és fort és que ens recolzàvem per internet, ens diem coses, i, un dia, un col·lega nostre que es diu Arge que forma part dels ballarins del grup i forma part de la família que estem tot el dia. I era col·lega d’un dels del poble del Michi, el Henry, del Mosh….

Aïda Camprubí: De l’Ametlla del Vallès.

Leïti Sene: Sí, de l’Ametlla, exacte. I vam dir: ‘tio, organitzem una barbacoa i no sé què, i l’Aris porta … i el Nil, el Carli… tota la família’. I ens trobem tots. Ens vam conèixer per primera vegada tots junts. Rotllo com si quedessim amb col·legues.

Aïda Camprubí: I no sabíeu què us trobaríeu?

Leïti Sene: Si, sí que ho sabíem. Era com que ho havíem organitzat perquè també ens volíem conèixer.

Aïda Camprubí: Hauríem d’haver gravat aquesta barbacoa. Hauria sigut increïble.

Leïti Sene: Era a la muntanya. Va ser molt divertit i es va posar a ploure.

Aïda Camprubí: Podem fer un “fake”. Tornar-la a repetir. També us volia preguntar, a part de dedicar-vos a la música, heu estat molt temps sent ballarins professionals. Heu estat a [...], i sou cosins, heu tingut com una carrera molt paral·lea. Vau entrar al món de la dansa alhora, com vau entrar? I sobretot com vau decidir fer aquest canvi a posar-vos a cantar.

Sam Davies: Comença tu i jo l’acabo.

Leïti Sene: Jo vaig començar a ballar una mica abans, però sí que és cert que, al ser cosins, si ell un dia es posava a fer grafits, jo em posava a fer grafits; si ell es posava a ballar, doncs a ballar...

Aïda Camprubí: Los Cinco elementos, total.

Leïti Sene: Sí, havíem de fer skate… Los Cinco elementos! Vam començar a ballar… Això que et dic, jo vaig començar a ballar, ell va seguir i, a poc a poc, vam entrar a una companyia petita que es deia ‘Varium Kids’, que la portava el que ara és el Nil, el productor del Bexnil.

Aïda Camprubí: Ah! Del Bexnil.

Leïti Sene: Sí, Bexnil. I d’aquesta companyia que era com molt jove, no era gairebé ni companyia, era com un grup. Vam passar a ser aquest paquet. I amb aquest conjunt sí que vam treballar més junts. A ‘Varium Kids’, era molt ‘nenes’.

Aïda Camprubí: Amb quina edat vau començar a ballar?

Sam Davies: A ballar, doncs… a veure sempre havíem ballat una mica així, sense més, saps? Però ell va començar crec que als 9, no?

Leïti Sene: Sí.

Sam Davies: I jo també. I ens portem 2 anys, o sigui que jo vaig començar 2 anys més tard. Amb 9 també.

Aïda Camprubí: I quan us vau posar a cantar?

Sam Davies: Doncs a cantar, va ser allò típic que tota la vida cantàvem al parc, amb els amics i tal… I un dia, doncs vaig començar, vaig escriure una cançó, la vaig cantar amb un…

Aïda Camprubí: Era ‘Al Pou’?

Sam Davies: No, no, …

Aïda Camprubí: No era una d’aquestes secretes…?

Sam Davies: No, no… Es pot aprofitar… I això, la vaig cantar com la presentació de ‘Varium Kids’, que era aquest grup de dansa i el llavors el Nil em va dir ‘escolta, que estem amb la banda d’aquest “back” fent tal i que podríem amb conjunt muntar un concert o una banda i recolzar-nos entre nosaltres’. I allà va ser, Leiti també estava fent de ‘MC’ per la banda d’aquest “back”. I ho vam ajuntar tot i va ser aquí on es va començar a construir una mica la passió cap a la música. Això va ser cap el 2015.

Aïda Camprubí: Déu-n’hi-do, fa 4 anys!

Leïti Sene: I va ser justament en aquell moment quan nosaltres començàvem a fer coses amb la companyia, amb la part musical de la companyia de dansa, que és aquest concert del que et parla, nosaltres ràpidament vam dir que: “ostres, això ens està molant i ho volem fer bé”. I sí que és cert que, en aquell moment, ens vam distanciar amb el Nil, bé amb la banda, amb el Nil seguíem de “puta mare”, però vam dir: “hem de treballar amb algú que ens conegui realment i que ens pugui fer sonar bé”, perquè, en aquell moment, el Nil tampoc tenia ni idea de com funcionava.

Aïda Camprubí: Sí, heu crescut junts una mica, no?

Leïti Sene: Sí, exacte. I allà va ser quan va aparèixer l’’Hacha’.

Aïda Camprubí: L’’Hacha’?

Leïti Sene: L’Hacha de Krakhaus.

Aïda Camprubí: És veritat que explicàveu que va ser el primer cop que anàveu a l’estudi amb ell, no?

Leïti Sene: Sí, i l’’Hacha’ és bàsicament el nostre papi en aquest sentit i va ser el primer que ens va ensenyar, és el primer amb el que vam estar a l’estudi, el primer que ens va fer sonar com volíem, … I és un tio que realment, per aquell moment, va ser crucial i, si el so de Samxsen en aquella época sonaba tan bé, no era tant per nosaltres, sinó que era l’’Hacha’ que ens treia el suc.

Aïda Camprubí: Brutal. Doncs enviem-li un sarau a l’Acha que no és aquí. Doncs continuem escoltant aquest so que tant us caracteritza i que té una mica d’internacional, però també esteu fent que el nacional comenci a sonar així. I res, aquí us deixem amb Samxsen.

-Bosanova -Al Pou -U Bix

Aïda Camprubí: Si us està agradant, recordeu que els podreu veure, en directe, el 4 de maig al Festival Loop i l’11 al Rec d’Igualada. I res, teniu el programa sencer al web i al canal de YouTube de betevé i, si voleu saber les properes confirmacions, seguiu-nos a Instagram, Facebook i Twitter. Fins la setmana que ve. -Bedouin