Parlem de primeres vegades, oi que en són de boniques? Junco y Mimbre és el primer projecte en què la Maria Espinosa s’estrena com a ‘frontwoman’ i el seu disc debut és la primera feina de la Núria Graham com a productora, junt amb en Jordi Casadesús.
Maria Espinosa
No tenia una formació musical específica ni havia tocat abans en cap banda. Però sí estava envoltada de música tant en l’àmbit professional com personal i un dia va sentir que ella també en volia fer. I se’n va anar a comprar una guitarra sense saber massa on la duria aquesta decisió. El resultat ha estat més que exitós. Maria Espinosa ha donat forma a Junco y mimbre, un projecte que respon als seus neguits particulars però en què participen coneguts noms de l’escena.
Músics que són companys de vida, amics com Marc Roca, a la bateria; Marc Fernández, a la guitarra; Hug Vilamala, als teclats i, la seva parella, Andreu Ribas, al baix. Junco y mimbre és també el nom del seu disc de debut, que compta amb la producció de la també còmplice Núria Graham, amb qui la Maria ha treballat com a “runner”, i ha estat enregistrat a l’estudi de Jordi Casadesús situat al plàcid entorn de Fontderola. Uns vincles que probablement han facilitat una entesa ràpida i profunda.
“A nivell de gust ens hem trobat moltíssim i no sé si li passa a tothom, i és molt guai”, afirma la Maria sobre els procés de treball en aquest equip nou. Més enllà de l’aspecte musical, que a nivell parella els dos puguem dir un diumenge a les 5 de la tarda quan estem abraçadets al sofà ‘anem al local a assajar’, és molt guai.” – Maria Espinosa.
Espinosa remarca amb humilitat la seva inexperiència alhora que reivindica el plaer de la creació com a tal. En el seu cas, amb un talent que s’expressa des de la senzillesa i l’espontaneïtat: “Tinc una idea, vaig cap al local i en el procés del cotxe jo m’evadeixo i quan arribo és com… aquí hem de dir això”. També agraeix les aportacions dels qui amb més trajectòria s’han adaptat i posat al servei d’un projecte primerenc i personal: “Jo no sabia gaire què tocava i amb l’Andreu és molt fàcil, de seguida hi ha una línia de baix i es convertia en una cançó els quatre acords que jo no sabia ni què estava tocant i també ens ha passat amb els altres”.
El nom de Junco y Mimbre prové també de l’espontaneïtat, quan van veure una botiga amb aquest nom passejant pels carrers d’Eivissa. L’Andreu Ribas reconeix que el que més l’ha sobtat de Marina Espinosa és la seva facilitat per fer cançons:
“Se’n va a treballar, torna i ja té la lletra feta. I ja tenim un altre tema.”
En l’any que fa que Junco y mimbre camina i durant el procés de gravació del disc, Espinosa assegura que s’ha produït una evolució cap a la simplificació: “Hem fet aquest exercici de menys és més i fins i tot en les últimes cançons hi ha moltes vegades que jo no toco”, explica.
Una paleta musical
Els nou temes que conformen “Junco y mimbre” constitueixen una paleta musical variada i sòlida, un reflex de l’amalgama de sensacions i influències que conflueixen en un primer treball. De ‘Paret de metall’, una cançó inspirada en l’avi de la Maria i que parla dels records que s’han quedat en una casa quan la persona que l’habitava ja no hi és, a una cançó “camuflada” com ‘Chairs’, feta a partir de només dos acords passant per ‘Cada cop’, en què intervé el trompetista Raynald Colom. La covid ha limitat la presentació de “Junco y mimbre” a uns pocs escenaris aquest 2020, però ja tenen gairebé llest un nou EP de cinc temes.
