“Em vaig sentir malament, vaig pensar que era ansietat, però després vaig tenir altres símptomes, com si m’hagués de caure, sentia molta pressió al cap, ganes de vomitar, vaig començar a sentir-me malalta”.
Així recorda la compositora, productora i dissenyadora de so Ana Quiroga la primera vegada que es va manifestar la seva fotosensibilitat visual extrema. Va ser pocs minuts després de ser servir una llum estroboscòpica en un dels espectacles del disc ‘d/evolution’ del seu projecte ‘LCC’ juntament amb Uge Pañeda.
Fotosensibilitat
Segons el Col·legi Nacional d’Òptics Optometristes, la fotosensibilitat visual extrema apareix davant de determinats estímuls lumínics, és a dir, imatges d’alt contrast com ratlles, quadrícules i flaixos. Efectes molt utilitzats a la televisió, el cinema o els videojocs i, és clar, a les discoteques. Quiroga denuncia el poc coneixement que hi ha d’aquesta patologia i lamenta la incomprensió i incredulitat que va rebre del seu entorn.
La fotosensibilitat visual extrema ha transformat radicalment la manera de viure i treballar d’Ana Quiroga. Quan assisteix a alguna sessió fa servir un antifaç opac que, explica, la protegeix de possibles estímuls nocius, però que li fa perdre totalment la noció de l’espai i la converteix en una persona dependent. Pel que fa als seus projectes, n’ha readaptat les característiques segons el cas.
A l’espectacle ‘d/evolution’ d’’LCC’ amb Adrián Cuervo van suprimir els “strobos” perquè hi pogués participar. ‘Bastet’, també signat per ‘LCC’ però juntament amb un artista com Pedro Maia que treballa amb efectes curts i ràpids.
L’experiència amb ‘Bastet’ va fer adonar a Quiroga de la necessitat de treballar en obres segures, premissa que ha guiat projectes més recents com ‘Meta’ amb Estela Oliva ‘Clon’, i va fer que se li despertés una actitud de sensibilització activa envers aquesta qüestió. Insisteix que hi ha molts esdeveniments en què és totalment innecessari fer servir “strobos” perquè els artistes no ho necessiten i que en el cas que estiguin justificats i tinguin sentit per una qüestió de llibertat creativa, cal advertir al públic que es faran servir.
