Al número 52 del carrer de Viladrosa hi ha un element singular del barri del Verdum. Es tracta d’un porquet de pedra, que recorda un establiment molt especial per al barri: una cansaladeria que va obrir Mariano Agràs a mitjans dels 50, per aprofitar la clientela potencial que arribava a la zona amb la inauguració de les Cases del Governador.
A la botiga, Agràs hi va afegir l’escultura d’un porquet. “No trobava el pare ningú que fes un porquet ben fet, i va buscar fins que va trobar un artista que li va fer aquest. I aquí s’ha quedat. I té llum, a la nit l’enceníem”, recorda Neus Agràs, qui va treballar a la botiga primer amb els pares i després com a relleu generacional fins a la jubilació, el 2004. Aleshores el negoci va tancar, però la família va conservar el porquet, juntament amb alguns elements de la botiga, com la ceràmica del local, el rellotge i la figura de Sant Antoni Abat, patró dels cansaladers.
Una família integrada i innovadora
Mariano Agràs va ser un cansalader amb una gran visió comercial i comunitària. La instal·lació del porquet com a element singular va ser només una de les moltes idees que va portar a la pràctica. Va ser també el primer botiguer de la zona en instal·lar aire condicionat o cadires perquè les mestresses esperessin la tanda assegudes. També va ser el primer en oferir loteria de Nadal. “La gent l’afició que tenia a aquesta loteria. Una vegada van tocar els diners, però saps què va passar? Que a qui li tocaven els diners, posem que eren unes 20 pessetes, deien ‘no, no, no me’ls doni, doni’m això i això. Se’ls gastaven a la botiga”, recorda amb un somriure la Neus.
També conserva una mostra d’una altra de les idees del seu pare per afalagar la clientela: regalar pel Nadal unes guardioles en forma de porc. La Neus apunta que en van arribar a repartir 3.000: “Hi havia famílies que tenien cinc fills. Les famílies eren bastant nombroses. És clar, amb un no feien res. Venia a comprar-ne primer un, després tornava per un altre… Per això en vam donar tants”.
A banda de les activitats comercials, Mariano Agràs també va ser un veí molt participatiu en la vida del barri. Va impulsar les primeres cavalcades de Reis, en què fins i tot ell mateix feia de rei Melcior. Participava en les caramelles de Pasqua, instal·lava una parada per recaptar diners el dia del càncer (un any van aconseguir portar en Luis Aguilé) i organitzava projeccions cinematogràfiques a la façana de la cansaladeria, entre altres activitats.
El porquet, un element singular
Avui dia l’edifici és simplement habitatge
i només el porquet deixa entreveure l’existència passada d’una botiga a l’edifici. La Neus i el seu marit, el Pere Cebrián, li tenen molta estima i volen conservar-lo. De fet, recorden una casualitat que van saber un cop ja s’havien conegut: van descobrir que l’artista que havia fet l’escultura havia estat un company del Pere mentre estudiava art. No saben què passarà amb ell en el futur. Per la seva part, l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris vol demanar a l’Ajuntament que el catalogui com a element ornamental del que anomenen micropatrimoni per protegir-lo.
