L’últim cap de setmana la polèmica ha tornat a envoltar els correbous que s’han celebrat a diverses poblacions catalanes, com Vidreres o Cardona. En el primer cas, un toro va saltar a les graderies i va acabar ferint part del públic, mentre que a Cardona dues activistes d’AnimaNaturalis han denunciat que les vaques que participaven en l’espectacle eren massa joves i que encara no tenien prou coordinació, fins al punt que un dels animals va caure de morros alguns cops.
La directora del màster en Dret Animal de la UAB, Marita Giménez-Candela, fa una crida a difondre informació i a conscienciar que aquestes pràctiques, encara que siguin en el marc d’unes festes populars, han de posar fi al patiment dels animals. De fet, el Parlament va prohibir les corrides de toros però no els correbous.
“Això va ser una sorpresa per a tots els que perseguíem la crueltat en els espectacles d’animals i que volíem que desaparegués. La sorpresa ha estat que els correbous, fins fa poc, no eren un debat en la societat”
L’any passat se’n van fer 457 a Catalunya, sobretot a les Terres de l’Ebre, dels quals 138 eren bous embolats i 43 capllaçats. Dels sis tipus de correbous que existeixen, els dos últims esmentats són els que suposen més patiment per a l’animal.
“Són xifres que fan pensar molt… Com es pot parlar de protecció de l’animal quan hi ha espectacles amb un bou amb foc a prop dels ulls? […] La ciència cada vegada està més d’acord amb el fet que pateixen i tenen capacitat per sentir el dolor. Com podem conviure amb aquests avanços de la ciència i aquestes actituds?”
Què permet la llei?
Segons Giménez-Candela, la llei que es va aprovar el 2010, la qual ha estat reformada en diverses ocasions, recull que els correbous es poden celebrar tenint en compte el respecte, que hi hagi absència de maltractament animal, si es tracta d’una tradició en una població concreta i que cal tenir en compte la seguretat de les persones. Fins i tot, limita les hores que el bou pot estar en l’espectacle.
L’acadèmica també destaca una sentència del Tribunal Superior de Justícia de València que prohibeix taxativament el llançament d’ànecs a l’aigua perquè “acabaven ofegats”. Una decisió judicial segons la qual, raona Giménez-Candela, no es pot donar un tractament antinatural al animals en nom de la tradició: “Si féssim extensiva la sentència, hi ha espectacles que no se sostindrien”, conclou.
