Els carrers de la Vila de Sarrià van veure créixer un nen, fill de la Maria Victòria i en Ramon, amb un nom molt curiós. El pare va decidir barrejar els dos noms. I així va començar la història d’en Viran Morros. Una història que sempre ha estat lligada al món de l’esport.
De petit, amb el seu germà, sortia amb el patinet i jugava a futbol a la plaça que tenien al costat de casa. A futbol hi va jugar a una penya blaugrana de Collblanc fins als 14 anys, quan l’handbol es va creuar a la seva vida per primera vegada. Va ser a un campus d’estiu al qual mai no havia volgut anar-hi. Allà, es va enamorar d’aquesta disciplina que el va portar a jugar en el club dels seus somnis. “Em donaran una samarreta del Barça”. És el que va pensar Morros, que era un nen molt culer, quan anava a completar seva primera pretemporada. Estava encantat.
Un inici gairebé casual en el món de l’handbol. Primers passos amb el Barça de Valero Rivera en l’epíleg del Dream Team que va enlluernar als 90. Viran va passar pel Teucro , Ademar de Lleó i Ciudad Real. Amb els manxecs es va consolidar com un dels millors defenses del planeta i el Barça li va reobrir les portes l’any 2011. Viran va tornar a casa. Va tornar a Sarrià. I aquí envoltat dels seus, repassa una carrera plena de títols.
“Tinc un gran record de la meva primera Champions amb el Ciudad Real, va ser espectacular”, recorda Viran Morros, qui també guarda un molt bon record de la seva primera competició europea amb el FC Barcelona. Segons ell, va poder complir el somni de qualsevol nen del planter. A més a més, també ha tingut la sort de poder ser campió del món i d’Europa amb Espanya. Una selecció amb què també va viure un dels seus moments més durs als Jocs Olímpics de Londres. Tot i això, Viran, que creu que realment s’ha de plorar per coses que realment valguin la pena, hi guarda un bon record. En aquesta mateixa línia, el jugador considera que, tot i que hi posen moltes hores i molta il·lusió, no s’ha de patir en excés per les derrotes.
Les llàgrimes no solen acompanyar Viran Morros. Ni tan sols el fet de pensar que esgota els últims mesos vestit de blaugrana. El club ja li ha comunicat que no compta amb ell, i amb 34 anys haurà de fer les maletes. “Trobaré molt a faltar Barcelona, és casa meva”, assegura. El PSG l’espera. I Viran canviarà els carrers de Sarrià pels de París.
