VANESSA GARCÍA, judoka del Club Judo Louis "Els meus inicis van ser en un club de barri. Era una nena que anava una mica cul inquiet, típic, em movia molt, m'agradava molt fer esport i els meus pares van agafar i em van apuntar al gimnàs, una mica a tot el que oferien a nois de cinc anys i una de les activitats era judo. Al camp de la competició, cap als 15 anys ho vaig tenir encara més clar, en veure els Jocs Olímpics el 96. Bé, vaig pensar, 'jo vull arribar a fer un campionat important'. Sempre dic que el judo no és un esport individual, que necessito tota la meva gent per millorar, per continuar el meu camí. Igual que no ho sé, algun esportista famós com sigui el tennis, Rafa Nadal, no el veuràs donant-li amb la raqueta a ningú. Nosaltres lluitem, però d'una manera amistosa, el nostre company de davant és el nostre amic i l'objectiu és tirar-lo a terra però amb carinyo. Vull dir que si li faig mal, no voldrà lluitar amb mi. Estem en un context que no ofereix recursos econòmics, t'ofereix satisfaccions quan arribes als objectius que t'has plantejat. Per tant, hi ha un sacrifici personal per part meva i dels meus companys, entrenadors i entorn, però sí que en el fons arriba a ser un plaer, perquè sinó no ho faríem."
