València i Barça han ofert un partit vibrant. Sense treva. D’aquells en què les ocasions salten d’una àrea a l’altra i pels quals val la pena pagar una entrada. Enmig d’aquest frenesí d’arribades i futbol, els valencians han optat per la via ràpida. Contraatacs vertiginosos per arribar ràpid a la porteria de Ter Stegen. El Barça, en canvi, ha optat per repetir la fórmula de Londres davant el Tottenham. Valverde ha calcat l’equip amb l‘única diferència de Vermaelen per Lenglet.
El València colpeja primer
Els de Marcelino han estat els primers a avançar-se. Encara no se n’havien jugat dos minuts quan Garay ha enxampat una pilota morta en un córner per fer l’1 a 0. Els valencians no han afluixat el ritme i han disposat d’oportunitats per fer el segon. Però al minut 10 els valencians han rebut un cop dur amb la lesió de Guedes. El portuguès, fitxatge estrella de la temporada, és un punyal massa profund com per trobar relleu a la banqueta.
Messi, sempre Messi
Els de Valverde han començat a asserenar el joc i han anat arraconant el rival a la seva àrea a poc a poc. I si Guedes era un punyal, Messi és tot el setè de cavalleria junt. L’argentí ha rebut a tres quarts, amb una sotana ha trobat Suárez, qui li ha tornat de primeres, i el 10 blaugrana ha enviat la pilota a la xarxa amb una fuetada ajustada al pal plena de ràbia. Coses de tenir el millor al teu equip. La part negativa és pensar en el buit immens que quedarà un cop marxi. “Carpe diem”. Ara mateix hi ha altres coses a solucionar.
Segona d’alternances
El Barça ha deixat l’utilitari a la segona i ha sortit amb l’esportiu. Conseqüència, menys control i més arribades. També a l’àrea blaugrana. Els de Valverde hi han arribat més però se’ls ha fet de dia en més d’una ocasió. Especialment a Coutinho, a qui han sobrat dos tocs i cinc segons per fer el segon gol. Els temps ha anat morint cada cop més ràpid fins que el Barça ha sumat la quarta jornada consecutiva sense guanyar.
