El camp de rugbi de la Teixonera ha estat l’escenari del tercer Mater Series de Rugbi d’Espanya. Un total de 400 dones i mares s’han reunit al camp de Barcelona canviant les grades per la gespa. Els espectadors avui han estat els fills i les protagonistes han estat elles: algunes, veteranes; d’altres, aficionades al rugbi, i d’altres, no havien fet esport mai. Un cop més s’ha demostrat que l’esport en general, i en particular el rugbi, no té límits.
Dos guanyadors: el rugbi i elles
No obstant l’edat, aquestes 400 dones, dividides en 19 equips d’arreu d’Espanya, han fet al públic gaudir d’una jornada d’esports tal com cal. En un esport que es juga cos a cos han demostrat que amb esforç i voluntat tot és possible. Tot i així s’han fet alguns canvis, més ajustats a la categoria, així com jugar en mig camp en comptes del camp sencer, de 100 metres.
D’una idea que va tenir en època de pandèmia l’Elena Vallejo, fundadora i entrenadora de Malas Madres i jugadora actual, ha aconseguit arribar a fer la tercera edició, mobilitzant equips de tot arreu: Andalusia, País Basc, Madrid o València, entre d’altres. Un orgull per a aquelles dones que han dedicat temps no només treballar, sinó també a entrenar-se amb els fills per poder competir en jornades com aquestes.
Un esport que es viu de pares a fills
Així ens ho ha explicat Marina Bernal, sevillana i jugadora de las LaCARtijas, que mai havia practicat cap mena d’esport i arran que el seu marit, jugador de rugbi, li va començar a ensenyar el llegat al seu fill, ella no va voler quedar-se enrere. També ens ho deia Maria Jesús Jiménez, jugadora veterana del Rugbi Rauxa Grana, que ha acompanyat el fill a tots els partits de rugbi i avui era ell qui l’animava a les grades.
