Quan Sergi Pastells va començar a jugar a futbol a l’Espanyol, el club del qual és seguidor, poc es pensava que un dia el professionalisme trucaria a la seva porta. Després de múltiples experiències en clubs i camps de tota mena va ser gràcies a l’Europa que va poder pujar un graó com a esportista.
La lesió fatídica amb el Sabadell
Aquest lateral, que juga bé i en les dues bandes del camp, va passar de jugar a Gràcia a fer-ho a la Nova Creu Alta. Quan era el capità dels arlequinats va tenir una lesió greu al Sagnier del Prat que el va tenir a la via morta els mesos suficients per, quan va ser l’hora de tornar a la gespa, adonar-se que el somni de ser professional s’havia esvaït. La seva formació universitària i un entorn familiar i d’amics dels que no et donen copets a l’esquena per tenir-te content, sinó que et diuen el que pensen i et convé, van ser fonamentals per prendre la gran decisió: tancar la porta a les categories més altes del futbol i centrar-se en la feina. Ara compatibilitza el treball en una empresa multinacional amb el CE Europa, un club que li dona les màximes facilitats per desenvolupar les dues activitats.
Es destapa com a golejador
Enguany
amb l’Europa ha estat a punt de tocar el cel, l’ascens a Segona B. Esportivament ha estat una temporada sensacional en la qual Pastells, jugant de lateral profund, ha estat el segon màxim golejador escapulat amb sis dianes, només per darrere del millor jugador de Tercera d’aquesta Lliga tan convulsa, el golejador Jordi Cano.
Els Vallesos i Gràcia, un lloc per quedar-s’hi
En aquest reportatge
Sergi Pastells parla de la seva vida com a futbolista en tres àmbits. L’hem acompanyat a la Nova Creu Alta de Sabadell, on l’estimen moltíssim; al Municipal de Granollers, on l’entrenador local, José Solivelles, sempre parla meravelles d’ell, i al Nou Sardenya. Són les tres últimes parades de la seva vida futbolística, especialment la darrera, on ens diu que vol retirar-se quan sigui l’hora, d’aquí a uns quants anys.
