Manolo González ha revolucionat l’Espanyol. Amb ell a la banqueta del primer equip, els periquitos sumen dues victòries i dos empats. I el més important, un canvi de dinàmica que ha arrossegat una afició que creu en el tècnic gallec. Més enllà del vessant esportiu, l’entrenador blanc-i-blau mostra la seva part més personal en aquesta entrevista en exclusiva a betevé.
Manolo González, un home que toca amb els peus a terra
Manolo González ens parla de la seva nova vida com a entrenador del primer equip i diu que no li ha canviat res: “Si fins ara m’ha funcionat, per què canviar?”, es pregunta el tècnic gallec. També relativitza la pressió, tant la seva, com la dels jugadors.
Amb l’objectiu clar de l’ascens, Manolo González no defuig la responsabilitat i encara que, segons ell, “hi ha gent que pensa que si pugem no he de seguir”, el fet és que segons el seu parer, “l’important és fer bé la feina i marxar amb el cap ben alt”. Reconeix que somia amb l’ascens i, fins i tot, fa broma amb l’opció de deixar el futbol perquè ja ho hauria fet tot. Un Manolo distès que també reconeix que, “si fa falta, porto l’autocar de l’Espanyol fins a Madrid”.
Picar pedra no sempre és suficient
Manolo González també s’obre quan parla del vertigen de deixar una feina fixa per dedicar-se íntegrament a les banquetes i reconeix que picar pedra no sempre és suficient, fa falta un pèl de sort: “Hi ha molta gent a les categories inferiors que és molt bona i que no arriba perquè no se li donen oportunitats“. Un home cabal que toca de peus a terra.
