JOSEP MARIA BARTOMEUS, president del FC Barcelona "Li hem de donar les gràcies perquè ell va aportar-nos aquí una modernitat com a jugador, va transformar, va fer canvis, va fer una nova filosofia del futbol... ha sigut un mestre per a una generació. El Barça actual no s'entendria sense la figura de Johan Cruyff." ANDRÉS INIESTA, jugador del FC Barcelona "Es un día muy triste para todos, no sólo para la familia del Barça sino para el fútbol mundial y para todas las personas que han visto la influencia que ha tenido una persona como él en el fútbol. Es triste." GERARD PIQUÉ, jugador del FC Barcelona "Como jugador ya destacó muchísimo, de los mejores de la historia. Yo no lo puede ver, pero mi padre habla maravillas siempre de él. Y luego, como entrenador, cambió la historia del club. La primera copa de Europa con cinco años es de los primeros recuerdos que yo tengo sobre el fútbol. Me acuerdo del gol de Koeman, cómo él salta la valla y se queda ahí encallado con el pie. Luego tuve la gran suerte de tenerlo en la selección catalana como entrenador."
Josep Maria Minguella, exagent de futbolistes, treballava al vestuari del Barça quan hi va arribar Cruyff com a jugador i ha mantingut des de llavors una relació molt estreta. “Sempre parlava de futbol amb la gent del futbol”, recorda Minguella, tot subratllant que li apassionava. “Tenia una personalitat molt forta, molt franca, i era una persona molt estimada”, constata el company.
Dani Solsona, exjugador de l’Espanyol que va coincidir amb Cruyff sobre el terreny de joc, recorda que com a jugador era invencible perquè, “quan el rival que el perseguia ja no podia més, llavors ell accelerava”. A més, amb la part “exterior de la cama dreta posava la pilota allà on volia”. Cruyff reunia personalitat i qualitat tècnica, recorda aquest rival al camp, que també va jugar al seu costat en un partit de la selecció catalana contra Rússia el 1976.
El periodista Pitu Abril va retransmetre la final de Wembley del 20 de maig del 1992 i recorda com si fos avui aquell gol de Koeman i Johan Cruyff saltant la tanca publicitària. L’altre gran moment que evoca en recordar Cruyff és de l’any 1974: el 0-5 al Santiago Bernabéu. Abril subratlla la gran vàlua del jugador, encara que la història parlarà més de l’entrenador perquè a partir del seu pas per la banqueta va sentar escola. Com a periodista, Pitu Abril destaca que Cruyff “parlava igual que jugava”, és a dir, molt directe i sense pensar-se ni un minut la resposta.
Un altre periodista, Frederic Porta, insisteix que “Johan Cruyff va ser un revolucionari per al Barça” i que deixa un enorme llegat, un estil de joc “que ens ha canviat l’existència”. Segons Porta, Cruyff va posar les bases perquè avui el Barça sigui el millor equip de la història, amb 12 anys seguits regnant al futbol mundial. Això gràcies a que, afortunadament, “el cruyffisme té molt bons deixebles”.
Ramon Besa, cap d’esports d”El País’, recorda l’arribada de Cruyff com a jugador al Barça: “va ser una revolució: tothom volia jugar i fins i tot vestir com Cruyff”, perquè “estàvem acostumats el futbol a càmera lenta i amb ell tot esdevé pop, rock, dansa…”. També insisteix que, com a entrenador, va canviar la concepció del Barça i es felicita perquè, tot i que “Cruyff ha mort, el cruyffisme està més viu que mai”.
Gil de Bode, president del CE Europa, recorda que Cruyff també ha visitat molt sovint aquest club, per raons familiars (hi jugaven els seus néts…). També ha col·laborat amb ell a la Fundació Johan Cruyff i en parla com “una persona molt propera i molt interessada per l’educació, per la transmissió de valors als joves: sempre deia que el futbol s’aprèn jugant cada dia al carrer i que els nens han de divertir-se jugant al futbol“.
