"Estuve de taquillero, cortaba las entradas, lo veía como un hobby. Después me propusieron, me quedé sin trabajo, porque la empresa cerró, y como a mí me gustaba pues dije: 'Lo voy a probar.' Mi debut con el primer equipo fue en Segunda B en el campo del Elche, una experiencia sensacional. Yo aquí al campo suelo llegar a las siete y media la mañana, y hago el trabajo para que la gente tenga todo preparado para la tarde. Entonces hasta que acabe el entreno y cerrar el campo. Ésta es mi faena. En 18 años pues habrá tres o cuatro partidos que no he ido. En tantos años pasan muchos jugadors y uno te pide una cosa, ahora te pide otra otro, que las cosas de una manera o de otra. Hay alguno que tiene la manía que las medias han de estar cortadas, pero lo más complicado son los porteros. Los porteros tienen muchas manías; que si la camiseta de un color u otro, entonces son complicados. He tenido momentos divinos como ganar la Copa Catalunya en el Mini, pues aquello para mí fue una cosa muy grande. Este año el equipo, sinceramente, el tiempo que llevo aquí veo un equipo capacitado para estar arriba y creo que estaremos entre los cuatro primeros."
Assegura que quan es jubili escriurà un llibre sobre totes les aventures viscudes amb l’Europa. D’anècdotes no li’n faltaran. És el membre del primer equip que més temporades acumula al Nou Sardenya. Jesús Amores va començar col·laborant amb el club a les taquilles de l’estadi escapulat fa 18 anys. Per fer-nos una idea, Carlos Guzmán, un dels destacats de l’Europa aquesta temporada, tenia cinc anys. Així que us podeu imaginar l’àmplia trajectòria al club gracienc de Jesús Amores, que és l’encarregat del material des que l’empresa en la qual treballava va tancar les portes. L’Europa les hi va obrir, i ell s’hi dedica en cos i ànima. És difícil no veure’l doblegant samarretes, posant rentadores amb la roba esportiva o regant la gespa del camp. Entra als volts de les set del matí i marxa darrere l’últim jugador que abandona les instal·lacions del Nou Sardenya per tancar les portes de l’estadi.
Només s’ha perdut tres o quatre desplaçaments amb l’equip, i l’ha acompanyat per tots els camps imaginables. Des de Segona B, passant per Tercera i amb una parada indesitjada a Primera Catalana. Rememora amb un somriure el pas de “Tintín” Márquez per la banqueta europeista i la Copa Catalunya aconseguida al Mini davant el Barça. Èpoques daurades que aquesta temporada té l’esperança de repetir amb un Europa entestat a aconseguir jugar el play-off per pujar a Segona B. Si els de Pedro Dólera ho aconsegueixen, no els faltarà de res al vestidor. Jesús Amores s’encarregarà de tenir-ho tot a punt.
