Aquesta història comença amb un nom: Ernest Shackleton, un irlandès apassionat de les novel·les d’aventures que es va formar per ser explorador polar i que es va marcar l’objectiu de ser el primer a travessar de punta a punta tota l’Antàrtida pel mar de Weddell. Per fer-ho, Shackleton va comprar un vaixell anomenat Endurance i va reunir una tripulació de 28 mariners a través d’una nota als diaris.
L’Endurance va començar la travessia el 5 de desembre de 1914. Quan feia un mes que navegava, van començar els problemes: el vaixell va quedar atrapat per les plaques de gel que cobreixen el mar Weddell. El pla del capità era esperar que les plaques es fonguessin per reiniciar la marxa, però abans que passés això el vaixell va cedir a la pressió del gel. En aquest context de desesperació, Shackleton es va proposar que el pessimisme no inundés els ànims de la població, fet pel qual va començar a organitzar partides de pòquer, concerts i, fins i tot, un partit de futbol.
Unes porteries improvisades sobre el gel
Per ordres del capità, es van instal·lar una espècie de perxes per fer de pals de les porteries a l’esplanada de gel que quedava just al costat del vaixell encallat. Per Shackleton, aquesta va ser una manera per fer que els mariners es mantinguessin en forma i poguessin desconnectar de la seva enorme preocupació per sobreviure. Així, a temperatures gèlides i en un terreny tremolós pels cops de les balenes, el futbol va arribar a l’Antàrtida.
La història té un final feliç. Un 16 mesos després d’haver quedat incomunicats, Shackleton va decidir agafar uns quants dels seus homes i sortir amb els bots salvavides per mirar de trobar ajuda. L’expedició va complir el seu objectiu i unes setmanes més tard, el capità irlandès va tornar amb noves embarcacions per rescatar la resta de la tripulació.
