L'any 2014 va començar amb Patxi Salinas a la banqueta. El basc no aconseguia treure del pou a l'equip quadribarrat, que tenia una llosa molt gran de no guanyar fora de casa. Van arribar fitxatges però res. Al febrer, pel Narcís Sala ja corria en Martí Cifuentes. Un tècnic que venia de fer-ho molt bé amb el Rubí i que malgrat ser molt jove, tenia capacitat suficient per intentar treure l'equip de la zona baixa de la classificació de Segona Divisió B. Tampoc va ser bufar i fer ampolles. La directiva trontollava, el vicepresident Juan Carlos Campos va marxar per desavinences amb el president i l'equip no acabava de fer-ho bé, tot i que finalment el Sant Andreu es va salvar en l'última jornada. A l'estiu hi va haver serial. Es va renovar Cifuentes però llavors el president Manuel Camino es va vendre les accions a la brasilera Dinorah Santa Ana, exdona de Dani Alves que té una empresa de representació de jugadors. La nova empresa es va fer càrrec del deute i la sanció de la seguretat social i va fer fora Cifuentes i va posar Piti Belmonte al capdavant, un tècnic que ja havia entrenat feia dues temporades el club quadribarrat. El Sant Andreu va fitxar bastants jugadors i van posar el brasiler Marcos Martins com a president del club. Van començar molt bé la temporada però la Segona B costa i després d'una sèrie de mals resultats, el club va tornar a canviar d'entrenador per posar Rubén García, un jove de 26 anys que fins ara entrenava el juvenil andreuenc. De Salinas a García ha passat un any, han passat mil coses però la moralina de tot plegat és que l'equip continua allà on era, a la zona baixa de la classificació.
