De seguida es veu que no és una cursa qualsevol, que hi ha quelcom diferent a l'ambient. Amics, familiars i persones amb paràlisi cerebral han viscut la seva festa. Hi ha gent que hi participa des de la primera edició i que hi està molt implicada. Ni els 20 minuts de retard han fet decaure l'ànim festiu de la diada. Dels 2.300 inscrits, entre les dues curses, el degoteig a l'hora de la sortida era constant. Evidentment, algú havia de quedar primer, però no era gens important. Avui més que mai l'axioma "el més important és participar" queda patent en cadascuna de les arribades.