ÀLEX CASANOVAS, participant Jocs Special Olympics Jo abans tenía una vida molt sedentària, més enfocada als estudis, al coneixement, a la cultura, i no dedicava hores a l'esport, era una vida tranquil.la, tenía un cert sobrepés i amb el bàsquet em va donar una felicitat, una recompensa, un moment de satisfacció i realment la vida va donar un gir cap a la felicitat completa, jo em sentía realitzat, m'agradava el que feia. I a nivell social també em vaig obrir molt al món perquè jo era una persona molt, molt tímida, jo realment tenía molts problemes de relació, no per problemes socials, sino per la timidesa i a partir del bàsquet em vaig obrir totalment al món, inclús vaig pels parcs de Barcelona on hi ha pistes de bàsquet a jugar i no tinc cap problema en posar-me a jugar amb una persona americana, francesa, d'on sigui, i si analitzo la llista, potser de les 15 persones amb que hi jugui habitualment, 10 són d'un país fora d'Espanya. I com a entrenador potser no aspirar tant a guanyar, potser aspiro més a aportar els meus coneixements i fer de les persones que estic entrenant uns bons jugadors que puguin dir que gràcies a mi han arribat on volien, que jo sóc el mitjà per a ells perquè arribin on realment desitgen.
En aquest vídeo, Àlex Casanovas fa una declaració d’amor a l’esport que li ha canviat la forma de ser i de relacionar-se. Aquest jove forma part del esportistes que sota el paraigua de l’Special Olympics Catalunya competeixen en campionats per a nois i noies amb discapacitat intel·lectual. Jutgeu vostaltres mateixos la manera d’expressar-se de l’Àlex, i si algú el considera discapacitat, què som els que ens autoanomenem “normals”?
