Un bon calçat, una bona forma física, moltes ganes de caminar i molta força de voluntat. És l'únic que cal per fer la Pujada a Peu a Montserrat. Una marxa que organitza cada any el Club Natació Sant Andreu. 55 km i 15 hores caminant. Sortida del club. Divendres a les set del vespre. Pugem per Fabra i Puig i arribem al Velòdrom d'Horta. Allà, els discurs del guia. Travessem Collserola i a les nou trobem el primer avituallament. Les cares de sorpresa arriben a Sant Cugat, quan la gent des de les terrasses veu com un grup de 220 persones, totes del mateix color, passen de llarg mirant les copes amb cara d'enveja. Dotze de la nit. Segona parada i hora de sopar. Els 20 km ja comencen a passar factura. A carregar les piles i a seguir caminant. Encara queda tota la nit per endavant. Tercera parada. Ullastrell. Els organitzadors ja ens esperen amb plàtans, taronjes, llimones i fruita seca. Encara sense dormir veiem com es fa de dia i arribem a Olesa de Montserrat. Quarta parada. 6 de la matinada. Un cop arribats a aquest punt és complicat trobar algú que amagi la cara de son, de fred o de cansament. Ara bé, sempre hi han excepcions.Si ja érem pocs, trobem companyia. Tot i que potser no li hem caigut gaire bé. A quarts de 8 del matií arribem a la Puda, el tram final per arribar a l'aeri. Abans, però, toca descarregar. Dones a la dreta, homes a l'esquerra. Ja veiem el Monestir de ben aprop. Ara bé, encara queda. Abans de les 9 comencem a arribar a l'aeri de Montserrat. Cinquena i última parada. Esmorzar, agafar forces i cap a dalt. L'esforç de tota la nit ha valgut la pena. Una satisfacció inexplicable.
