La pols del Sàhara en suspensió ha enterbolit el cel de Barcelona i de Catalunya els darrers dies. La massa d’aire africana en altura que la transportava s’ha anat retirant cap a l’est durant les darreres hores.
Carlos Pérez, doctor en enginyeria mediambiental i cap del Grup de Composició Atmosfèrica del Barcelona Supercomputing Center (BSC), ha explicat a ‘El matí de Barcelona’, de betevé 91.0 fm, que la font més important de pols del planeta es troba al nord d’Àfrica, a l’entorn del Sàhara. En aquesta regió del planeta la convecció a l’estiu és molt forta, hi ha vents enèrgics que generen la turbulència, un fet que permet que aquestes partícules de pols vagin a a parar a la capa de barreja, és adir, a l’aire.
Després, quan hi ha borrasques al sud d’Europa o en determinades situacions anticiclòniques que afavoreixen la presència de vents de component sud en altura, es pot transportar aquesta massa d’aire carregada de pols fins a Catalunya i Europa.
Com s’incorpora la pols del sòl del desert a l’aire?
Les partícules no s’emeten directament a l’aire sinó que ho fan a través del mecanisme de saltació: el vent fa moure les partícules de sorra grans i impacten amb el terra, on trenquen uns agregats formats per petites partícules. En trencar-se, aquestes petites partícules poden passar a l’atmosfera. Així doncs, el que ens arriba a nosaltres realment no és sorra del desert pròpiament dita sinó les partícules més petites, inferiors a un 10 micròmetres.
La pols aporta alguns nutrients, ferro i fòsfor, uns elements que acaben resultant beneficiosos per als boscos. Els científics han vist que, en períodes de temps molt llargs, la pols del desert que arriba a l’Amazones hi actua com a fertilitzant.
Convé no oblidar, però, que la combinació de pols en suspensió amb altres contaminants gasosos i partícules sí que implica, malauradament, alguns problemes de salut.
L’arribada de pols en suspensió és força freqüent a l’estiu i a la primavera.
Zona de contacte entre l’Atlas i les regions àrides de l’entorn del Sàhara. Foto: Ouarzazate, Marroc
El paper de l’Atlas
L’Atlas, al Marroc, interactua amb les masses d’aire d’origen saharià. Aquesta gran serralada injecta la pols en altura, un fet que implica que n’hi hagi sovint entre 2 i 5 km d’altura però que no n’arribi gairebé els nivells de superfície. Independentment, però, hi pot haver deposició de la pols.
En aquest sentit, Pérez destaca que sovint es fa difícil de determinar la presència de pols en suspensió perquè en alguns casos no afecta els nivells superficials. A banda, també hi ha esdeveniments que impliquen concentracions molt baixes de pols.
El Barcelona Supercomputing Centre
Al BSC mesuren la pols a diversos punts del planeta i d’Europa, es controlen els nivells que hi ha en un dia determinat, i realitzen modelització, és a dir, fan prediccions amb models similars als meteorològics, però que tenen una component que simula la pols. El BSC és un centre regional emparat per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM )on desenvolupen un model propi i compilen totes les prediccions de diversos models europeus i americans. Això els permet generar un producte molt millorat perquè té en compte la incertesa.
A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera a Carlos Pérez a ‘El matí de Barcelona’, de betevé 91.0 fm:
