tipuana
Flors de tipuana al terra

La tipuana (“Tipuana tipu”) és una espècie nadiua de països com Bolívia, l’Uruguai, el Paraguai i del nord de l’Argentina. És un arbre molt abundant, per exemple, a la ciutat  Buenos Aires, per bé que des de fa força anys també ho és a Barcelona, on el clima temperat de la capital catalana n’afavoreix la presència. La tipuana va ser introduïda a principis del segle passat per Jean-Claude Nicolas Forestier. 

En castellà es coneix amb el nom de palo rosa, un nom que prové del color rogenc de la seva resina. A Barcelona sol arribar a alçàries compreses entre els 10 i els 15 metres, però al seu hàbitat natural pot arribar fins als 40 metres.

Un caducifoli peculiar…

Es tracta d’un arbre curiós perquè es comporta com a caducifoli o perennifoli en funció de les condicions ambientals. A Barcelona, podríem dir que es comporta com un caducifoli que va una mica a deshora i conserva el fullatge bona part de l’hivern. El fred l’acaba obligant a perdre les fulles entre finals d’hivern i principis de primavera.

Les fulles noves apareixen entre finals d’abril i principi de maig, unes setmanes abans de la floració.

Les flors de la tipuana

Les seves flors no passen desapercebudes aquests dies pels habitants de Barcelona, en part pel fet que no cal aixecar el cap per contemplar-les a les capçades dels arbres. Les flors -que cauen amb facilitat- creen veritables catifes grogues en alguns carrers o places de la ciutat.

El fruit de la tipuana és un llegum amb aspecte de sàmara. Els fruits es mantenen damunt de l’arbre durant tot l’hivern.

On en podem trobar?

En trobem a pràcticament tota la ciutat de Barcelona. Entre altres indrets cal destacar els exemplars de la plaça de Sant Felip Neri, els de les Drassanes, la plaça del Virrei Amat, l’avinguda de Josep Tarradellas, el passeig de la Vall d’Hebron, l’avinguda de les Drassanes, l’avinguda Diagonal o els individus del Parc del Port Olímpic.

Cal ressaltar, també, per la seva antiguitat i dimensions, els cinc exemplars que creixen al passatge de Maluquer, a Sant Gervasi. Aquests darrers tenen el mèrit afegit de ser els primers exemplars que es van plantar als carrers de Barcelona, després dels del Teatre Grec.

A continuació podeu veure les imatges de @btveltemps enregistrades a la cruïlla entre els carrers de Llull i Fluvià: