Les dades, que s'analitzen des de 2007, revelen que en el darrer any el salari mitjà dels treballadors va créixer poc més d'un 2%, fins als 21.757 euros anuals. El dels comandaments intermedis es van mantenir al voltant dels 36.637, mentre que el sou dels directius va caure un gairebé dos punts fins als 78.840. Ara bé, si encreuem les dades del cost de la vida i l'evolució dels sous, des de l'inici de la crisi els que han perdut més poder adquisitiu han estat els intermedis, més d'un 7%. Aquesta és de fet la categoria que surt més malparada de la crisi. ERNESTO POVEDA, president d'ICSA "El rol del càrrec intermedi s'està diluïnt entre directius i treballadors més responsables." Per sectors, la banca, assegurances i indústria són els que paguen millors sous, mentre que al comerç i turisme són els més baixos. Ara bé, de cara al futur els autors de l'estudi creuen que és el moment de plantejar canvis en la fórmules per calcular els salaris. ERNESTO POVEDA, president d'ICSA "El nou paradigma no està en si pugem salaris, congelem salaris, o baixem salaris, sinó en si busquem nous models retributius intel·ligents i adaptats a les possibilitats de les organitzacions." Pensen que la retribució fixa hauria d'anar lligada al que el treballador aporta a l'empresa JORDI COSTA, profesor de EADA "No únicament incrementar salaris per antiguitat sinó que tingui que veure amb la consecució de millor desenvolupament de competències o millor compliment pel treballador." I que després es podria complementar amb retribucions variables en funció de diferents paràmetres, com ara la productivitat. També parlen de complementar els sous amb retribucions en espècies, com ara assegurances mèdiques o formació, i fins i tot de retribucions emocionals, amb flexibilitat horària per poder conciliar vida laboral i familiar.
Les dades es desprenen de l’estudi ‘Evolució salarial 2007-2014′, d’Icsa Grup i Eada Business School. Un treball fet amb 80.000 dades salarials provinents de diferents categories, sectors i comunitats autònomes. Així, el sou brut anual dels treballadors espanyols durant el 2014 es va situar als 21.757 euros, un 2,11% més que el 2013. També es van apujar un 0,32% els salaris dels càrrecs intermedis, fins als 36.637 euros, i es van abaixar un 1,85% els dels directius, que van rondar els 78.840 euros anuals.
L‘increment dels sous i la reducció dels preus fa que els empleats hagin recuperat part del poder adquisitiu perdut des que va esclatar la crisi. Ara en té un 2% menys que el 2007, els directius en guanyen 1,64%, mentre que els càrrecs intermedis són els que surten més malparats amb un 7% menys de poder adquisitiu respecte a 2007. Una altra de les conclusions de l’estudi és la consolidació de l’escletxa salarial entre els que cobren més i els que cobren menys. Segons els autors del treball, això es deu, en part, que el paper dels comandaments intermedis s’està diluint cada vegada més, ja que diuen que moltes de les seves funcions les acaba assolint algú que es troba per sobre o fins i tot per sota d’aquest. L’informe també revela una gran diferència entre els salaris dels diferents sectors econòmics: la banca, assegurances i indústria és on es paguen millors sous, i comerç i turisme, que precisament són els que millor han aguantat la crisi, els pitjor remunerats.
De cara a un futur, els responsables de l’estudi creuen que cal canviar la manera de calcular els sous dels treballadors. El professor d’EADA, Jordi Costa, aposta per una retribució fixa que permeti “no únicament incrementar salaris per antiguitat sinó que tingui que veure amb la consecució de millor desenvolupament de competències o millor compliment pel treballador”, i també comptar amb retribucions variables en funció, per exemple, de la productivitat, repartint beneficis. També proposa complementar els sous amb retribucions en espècies, com ara assegurances mèdiques o formació, i fins i tot de retribucions emocionals, amb flexibilitat horària per poder conciliar vida laboral i familiar.
