En Salvador no té feina des de fa quatre anys i ja no cobra l’atur. Viu en un pis de lloguer social de 60 metres quadrats amb un germà que treballa ocasionalment i la seva mare ja jubilada. Els pocs ingressos que arriben a casa seva són la pensió mínima de la mare i no pot fer front a les factures. Si suma el deute que té entre gas i llum són més de 4.500 euros que no pot eixugar.
“No pago porque no puedo. Si pago la factura qué hago, no como?”
Ell sempre havia pagat les factures puntualment fins que l’empresa on treballava va presentar un ERO i es va quedar a l’atur. Cobrant-lo encara podia fer front amb dificultats a la situació però actualment no pot. Només acumula impagats i factures que li recorden com creix el deute.
Conveni per condonar el deute
A mitjans de desembre, la Generalitat, les administracions locals i diferents entitats socials van acordar un conveni perquè les companyies condonin el deute de les famílies vulnerables. El document que el govern català plantejarà a Endesa inclou la demanda que sigui la companyia qui assumeixi tot el deute acumulat per les famílies protegides de tall per la Llei 24/2015, com també que sigui la mateixa Endesa qui assumeixi el 60 % dels possibles futurs impagaments.
Des d’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), la seva portaveu, Maria Campuzano, celebra que en la proposta final s’hagi inclòs el 100 % de la condonació per part d’Endesa, ja que era una de les seves principals demandes. Per a les factures impagades del futur de les famílies en situació de vulnerabilitat, des de l’APE també haurien preferit que fos Endesa qui n’assumís la totalitat. El conveni actual, però, estableix un repartiment del 60-40 entre Endesa i les administracions. La companyia elèctrica afirma haver rebut aquest acord a tres parts i assegura que l’està estudiant abans de prendre cap decisió.
A Barcelona s’estima que un 9 % de la població es troba en situació de pobresa energètica. Endesa reclama el deute a 3.790 llars per un import de gairebé 3 milions d’euros.
