Un dimarts de setembre. Han acabat les vacances i el bar Pinotxo torna a aixecar la persiana al Mercat de Sant Antoni. Veïns del barri, clientela nova, vells amics de la Boqueria i també turistes s’hi asseuen a fer un mos. Aviat farà un any del trasllat forçós. Un moment “traumàtic” que la família Asín Díez ha acabat fins i tot agraint: “Quan es tanca una porta se n’obre una altra”, assegura Jordi Asín.
L’ambient que s’hi respira no té res a veure amb la bogeria de clients que hi havia a la parada de la Boqueria. “No havíem aixecat la persiana i ja teníem tota la barra plena de gent esperant per demanar. Molt estressant”, recorda el Dídac Asín mentre prepara un cafè amb llet per a un vell client i amic que els ha seguit acompanyant en la nova etapa. “Sembla que estiguem aquí de tota la vida perquè Sant Antoni ens ho ha posat molt fàcil”. I afegeix el Jordi: “El client barceloní ens diu que agraeix el canvi, que aquí està més tranquil i que el podem atendre millor”.
“L’únic que enyoro són les tertúlies amb els amics”
Passat el sotrac inicial, tota la família Asín Díez assegura que està “contenta i feliç amb el canvi”. David Guinart, propietari de Casa Guinart, una de les parades mítiques de la Boqueria, ho corrobora: “Els ha canviat la cara”. Guinart és veí de Sant Antoni i abans d’anar a treballar passa pel bar Pinotxo “per fer un cafè i xerrar amb el Jordi”. Aquest contacte estret i directe amb els vells companys de la Boqueria “és l’únic que enyoro. Les tertúlies de futbol dels dilluns. Aquí, a Sant Antoni, la gent és molt maca però encara no hi tinc la mateixa confiança”, explica Asín.
“Els clients donen molta vida al mercat”
Uns paradistes que celebren que el Pinotxo sigui ara un dels seus: “Són molt bons veïns de parada. Em venen a comprar. Tenen molts clients de fora que donen vida al passadís. Comprar no compren. Però si de 40 que venen n’hi ha tres que comprin doncs ja està bé!”. Ella fa 43 anys que té parada a Sant Antoni: “Un mercat molt de barri, ha sabut mantenir l’essència”.
En les dues hores que aquesta periodista ha passat al bar Pinotxo ha pogut constatar la mixtura de clients. Una parella d’origen canadenc que ara viu a Sant Antoni ens expliquen que van descobrir el Pinotxo de la Boqueria el primer cop que van venir a Barcelona fa 15 anys: “Però ens agrada més venir aquí! És la barreja perfecta entre veïns, ‘expats’ i turistes”. Aquest migdia han menjat remenat de gambes, cigales al vapor, croquetes i pebrots del Padrón. “Sort que han acabat les vacances! No sabíem on anar a esmorzar!”.
“A la Boqueria era impossible trobar-hi lloc”
Parlo després amb dues amigues que han decidit fer turisme per Sant Antoni i tastar el Pinotxo: “A la Boqueria no hi vam anar mai. Era impossible trobar-hi lloc. Creiem que ha estat una bona decisió traslladar-se aquí”, ens diuen mentre degusten una ració de musclos a la marinera. Al costat hi ha un jove d’origen mexicà que ja és el segon cop que ve: “He tastat el capipota i el remenat de gambes i avui m’he demanat botifarra”.
I entre els clients nous s’hi colen vells coneguts que els han seguit des de la Boqueria fins a Sant Antoni. “Ens falta el Juanito, però, clar, la vida passa”, es lamenta un d’ells. Mentrestant, Asín saluda i abraça l’Alícia, propietària de la pastisseria Lis, que encara serveix al Pinotxo els venerats xuixos de crema. S’ajunta a la conversa el David de Casa Guinart. I tots tres esclaten a cridar i riure quan arriba la petita Catalina. És la primera neta del Jordi i la Maria José. I es diu Catalina, en honor a la fundadora del bar Pinotxo, la mare de Joan Bayén, “Juanito”.
