Les entitats que defensen el dret a l’habitatge estan insatisfetes amb el dictamen del Tribunal Suprem sobre com ha de tractar la justícia espanyola la nul·litat, per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de les clàusules de venciment anticipat de les hipoteques. És a dir, el punt dels contractes que regulava un desnonament per no pagar les quotes. Ara, el Suprem substitueix les clàusules per la nova Llei hipotecària espanyola i impedeix que s’iniciï un procés d’execució hipotecària —un llançament— en casos en què no s’hagin superat els 12 mesos d’impagaments.
Això suposa un gran canvi pel que fa als terminis: fins al 2013, es podia iniciar un procés de desnonament amb tan sols un mes d’impagament i, a partir del 2013 fins al març passat, amb tres mesos sense pagar. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) considera que, amb aquest pas, s’ha donat més protecció a les famílies però que es podria haver anat més enllà. Per què? El Suprem, després que el TJUE considerés abusiva la clàusula de venciment anticipat de les hipoteques, ha decidit moderar-la a partir de la nova Llei hipotecària espanyola, aprovada el març del 2019.
La norma inclou que, en la primera meitat de vida del préstec, el banc pot iniciar una demanda judicial si hi ha un impagament de 12 mensualitats o un 3 % de l’import del préstec. En cas de no pagar en la segona meitat, s’ha d’acreditar un impagament d’almenys 15 mesos o un 7 % del capital. La PAH lamenta, però, que aquesta llei és insuficient perquè no inclou la dació en pagament i “no dona cap resposta als desnonaments”.
Milers de casos, arxivats
Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC, pensa que el pas que ara s’ha fet és important perquè blinda una mica més les famílies i, entre altres qüestions, aclareix què passa amb molts casos d’execució hipotecària que havien quedat paralitzats al jutjat en espera que es dictés jurisprudència. De fet, la decisió del Suprem fixa que s’arxivin tots els processos de desnonament que s’hagin activat amb impagaments inferiors a 12 quotes, que són milers a tot Espanya.
Ara bé, Lucía Delgado, portaveu de l’entitat, creu que s’interpreta l’habitatge com un luxe, no com un dret, perquè l’alt tribunal alerta que els bancs podran presentar una nova execució hipotecària basada en l’impagament de les 12 quotes i, per tant, “no és cap mecanisme per aturar els desnonaments”.
En la sentència, el Suprem entén que mantenir una mínima garantia en cas d’impagament evita que els bancs quedin desprotegits. Eliminar-la suposaria, segons la justícia espanyola, conseqüències especialment perjudicials per al consumidor, com ara “l’obligació de tornar la totalitat” del que queda per pagar del préstec d’una sola vegada.
