La dissenyadora Míriam Ponsa fa una crida a fer “activisme de moda“, com a resposta a la pandèmia del coronavirus. En una intervenció al programa ‘reset’, de betevé, la creadora, recentment distingida amb la Creu de Sant Jordi, ha explicat que ha “canviat bastant el concepte” dels seus dissenys per “intentar que els preus siguin més socials i arribar a molta més gent“.
En aquest sentit, Ponsa diu que el format habitual de la passarel·la “no em ve gens de gust”, sinó que creu que “el disseny ha d’estar al costat de les necessitats bàsiques de la societat“. Com a exemple d’això, l’artista manresana s’ha reorientat els darrers mesos cap a la confecció de mascaretes i de bates per al personal sanitari, la venda de les quals reconeix que “gairebé ens va sobrepassar”.
La revolució creativa
“Si encara no hi ha hagut una revolució creativa, crec que està a punt de ser-hi“. Així ho ha vaticinat Míriam Ponsa, que argumenta que “si hi ha revoltes socials al nostre voltant, la nostra feina és transportar-ho al disseny i a la moda”. La dissenyadora catalana fa una crida a “crear una plataforma per reivindicar-nos” i afegeix que “no cal que sigui amb una manifestació, també es poden fer performances i altres formes artístiques”.
Una de les reivindicacions del sector és apostar per la producció local. Segons Ponsa, “el que hem vist ara és que, si tens un problema, li vas a demanar sal al veí i no a la Xina, perquè és possible que no t’arribi”. Amb aquest símil, la dissenyadora manresana ha volgut subratllar que “els que produïm aquí som els que podem donar resposta a les necessitats de la nostra societat“.
Reivindicar la producció local
En aquesta línia, Ponsa defensa que “produir al territori va bastant lligat amb uns sous més dignes i processos de qualitat“. Un aspecte en què coincideix la també dissenyadora Elena Castaudi, propietària de Gorni Kramer: “És una ocasió per treballar més en aquest sentit”.
Segons Castaudi, cal “replantejar el disseny” en funció de la situació actual i “ser més responsables amb els costos i amb els preus”, tenint en compte que “hi ha gent que té menys diners i més incerteses“. Alhora, però, la dissenyadora demana als compradors que siguin conscients que el producte de proximitat té un altre cost.
“Enlloc de sis, potser et compres una samarreta”, ha dit la propietària de Gurnikramer Onland, perquè “si compres una samarreta per 2 €, algú està pagant aquesta diferència de preu amb un salari molt baix o amb unes condicions laborals precàries“.
Baumwolle 1987 aposta per Barcelona
Un dels exemples de com està afectant la pandèmia al sector de la moda el trobem a la botiga de roba Baumwolle 1987, a Sant Gervasi – la Bonanova. El seu propietari, Pau de Font, assegura que “en 33 anys, mai no ens havia passat una cosa com aquesta“. Explica que, quan va arribar la pandèmia, “ja teníem comprat el gènere de l’hivern següent” i es van haver d’acollir als ICO per trobar “una salvació a curt termini“.
De Font, però, també afirma que “hem decidit apostar més per coses fetes a Barcelona” perquè “s’ha notat que el que està fet aquí ha anat millor”. Per això, diu, “hem creat una col·lecció de Barcelona” i al desembre esperen posar en marxa la venda en línia per poder “subsistir”.
Pel que fa a les tendències, el propietari de Baumwolle 1987 admet que “s’ha notat l’efecte del teletreball” perquè la gent es queda més a casa i “va amb xandall i no es vesteix”. En aquest sentit, De Font ha explicat que la venda de les peces més elegants i de vestir de nit “està aturada”, però que, en canvi, “la gent segueix comprant coses còmodes“.
