Aquesta setmana es coneixia la compra per part de l’Ajuntament de vuit cases històriques al barri de Sant Andreu. Els veïns que hi vivien, ho podran seguir fent a canvi de pagar un lloguer i -també- fer-hi de masovers, rehabilitant l’immoble. D’això se’n diu masoveria urbana, un nom que a molts els ha vingut de nou amb l’anunci però que, com explica la Paula Martí, arquitecta de la cooperativa Celobert, s’està convertint en una alternativa al lloguer i a la compra d’habitage.
Tant és així que la cooperativa Celobert ha elaborat una guia pràctica per assessorar als ajuntaments que vulguin crear borses de lloguer de masoveria. A més, treballen amb el Consell Comarcal d’Osona per promoure aquest model a la comarca com una manera de mobilitzar habitatges buits.
Què és la masoveria urbana i en què es diferencia de la masoveria rural?
Es tracta de traslladar la idea de masoveria tradicional a la ciutat. Però en el cas urbà, en lloc d’haver-hi uns masovers que conreen la terra i entreguen part de la collita al propietari, l’intercanvi es fa amb la reforma o manteniment de l’habitatge. La premissa principal és que s’accedeix a un habitatge però no pagant un lloguer amb diners només si no que també es paga amb temps, millorant la casa.
Com s’estableix la durada del contracte?
La manera de funcionar és semblant a la del lloguer. Si la casa s’ha de reformar molt i, per tant, es necessita molt de temps per fer les obres, el contracte serà més llarg que si és una transformació petita. Quan es fa un contracte de masoveria, s’ha de fer un pressupost a l’inici en què s’estableixin tots els treballs que es faran, el cost que tenen i el temps previstos per amortitzar les obres.
En lloc d’haver-hi uns masovers que conreen la terra, l’intercanvi es fa amb la reforma o manteniment de l’habitatge.
I el preu?
Si és una reforma molt petita, per exemple, un habitatge on només s’hagi de canviar la cuina i el bany i són pocs diners, potser hi ha una part del lloguer que es paga amb diners i l’altra va a canvi de les obres. En canvi, si és una casa gran amb problemes estructurals potser els inquilins no paguen res de lloguer, perquè estàs fent una reforma molt important, i fins i tot es pot signar un contracte per quinze anys.
I quan s’acaba de reformar l’habitatge?
En el contracte es pot establir que, un cop feta la transformació, s’acaba el contracte o pactar noves millores en aquell moment i continuar-lo.
L’Ajuntament destinarà a masoveria urbana vuit cases històriques de Sant Andreu. Hi ha altres exemples a la ciutat?
A Barcelona hi ha alguns casos privats. Els que coneixem nosaltres, els contractes van acabar fa poc, fa un any. La cooperativa Sostre Cívic, per exemple, tenia un projecte en una casa a Sarrià, que es va acabar fa un any. I després l’associació La Mula, que dona suport a gent que vulgui fer masoveria urbana entre privats, tenia una casa a Can Baró que tampoc no tenen actualment.
Sí que hi ha, però, altres ajuntaments que han dut a terme iniciatives semblants
L’Ajuntament de Sant de Adrià del Besòs, per exemple, fa masoveria urbana en uns habitatges municipals. En aquest cas eren uns habitatges vandalitzats que estaven en molt mal estat i s’ha permès a les famílies no pagar cap lloguer durant cinc anys, només mantenir els pisos. També l’Ajuntament de Manresa té un projecte de masoveria conjuntament amb Càritas on també es fa acompanyament social a les persones que hi viuen.
Pot ser una tendència que vagi a més a les ciutats?
És un model molt interessant ja que permet, per una banda, rehabilitar habitatges que estan buits i en mal estat. Són immobles que, en molts casos, no es poden posar en lloguer perquè les persones propietàries no tenen diners per reformar-los. També creiem que és positiu, per exemple, el fet que els inquilins siguin els responsables de fer les obres perquè agafen un compromís més alt amb el lloc on viuen. A Barcelona hi ha moltes persones que estan interessades a fer-ho però costa molt trobar habitatges perquè els preus de mercat són molt alts i al final els propietaris acaben preferint llogar-los a preu de mercat i no els interessa.
Són immobles que, en molts casos, no es poden posar en lloguer perquè estan en mal estat i les persones propietàries no tenen diners per reformar-los.
I si la iniciativa és de l’Administració?
En el cas de l’Administració és molt positiu perquè els ajuntaments moltes vegades compren habitatges en mal estat i es gasten molts diners en reformar-los i, en canvi, hi ha gent que té molta capacitat de fer obres de millora, fins i tot hi ha molta gent que ve del món de la construcció que no troba feina i és una manera molt bona de tenir un lloc on viure. En lloc que et subvencionin el lloguer, pagues un preu més baix perquè tu mateix pots estar arreglant el pis.
Creixerà aquest model entre particulars en un futur?
Alguns casos entre particulars estan en situació de provisionalitat. És a dir una família que té una casa que no està en bon estat i no sap què fer-ne, i accepta una masoveria, però en canvi no vol fer un contracte llarg perquè en el fons pensa que en futur se la vendrà.
Els ajuntaments moltes vegades compren habitatges en mal estat i es gasten molts diners en reformar-los i, en canvi, hi ha gent que té molta capacitat de fer obres de millora.
És el model del futur?
Des de la cooperativa Celobert sempre intentem demostrar que existeixen alternatives d’habitatge diferents al lloguer i la compra i un exemple és la masoveria urbana. Sabem que l’actual model té moltes mancances i si les opcions són només comprar i llogar, doncs això genera moltes dificultats a la majoria de la gent. En canvi, promoure models alternatius com aquest pot facilitar l’accés a un habitatge millor, més assequible.
