Dels 1.097 pisos que va incorporar l’Ajuntament a la borsa de lloguer assequible el 2016, més de la meitat són pisos cedits: 101 provenen de particulars que es van afegir a la campanya “Tu tens la clau”; 250 s’han aconseguit a través d’entitats socials; i 50 més es van incloure mitjançant el programa “Primer la llar”. Una altra font de pisos són els bancs: tal com es va acordar a finals del 2015 la Sareb i Buildingcener (la filial immobiliària de La Caixa) van cedir 250 pisos, la meitat buits i l’altra meitat amb llogaters.
Tot i suposar gairebé un 25 % dels pisos afegits a la borsa, la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha advertit que la col·laboració amb els bancs cada cop va a menys: “En un moment en què el mercat està venent i llogant ràpidament, l’interès de les entitats financeres en treballar amb l’Ajuntament s’ha reduït”, ha assegurat. La resta de pisos aconseguits l’any passat, 446 habitatges, els va comprar el consistori.
Posar fre a l’increment dels lloguers
La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de “posar topalls als lloguers abusius” i ha dit que la solució “no es pot posposar més”. Per això ha tornat a reclamar a la Generalitat i l’Estat que posin fi a l’agulla en la creació d’un índex de preus de lloguer: “Si no, que ens deleguin la capacitat de legislar a l’Ajuntament”, ha requerit.
En aquest sentit, el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, ha criticat que la inversió en polítiques d’habitatge no creix igual en l’Ajuntament que en la resta d’administracions. Montaner ha dit que, si bé el 2015 el consistori va aportar 45 milions d’euros dels 61 milions totals (74 % d’inversió municipal), la previsió és que aquest 2017 l’Ajuntament n’aporti 160 d’un total de 180 milions (89 % d’inversió municipal). Per això Montaner ho ha qualificat d’“esforç sense precedents” per arribar a l’objectiu del Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025 de tenir una borsa de 10.000 pisos públics.
