La granja Bruselas ha viscut la transformació de l’Eixample des que va obrir el 1940. “Aquest negoci”, explica el propietari Carles Huguet, “vivia de la tarda, dels berenars, i això ja no existeix”. En aquesta zona residencial, la gent hi anava quan sortia de recollir els infants a les escoles. Això, lamenta, ja ha desaparegut. A poc a poc, els berenars van ser substituïts pel boom de les oficines i, posteriorment, la pandèmia va donar lloc a una “desertització” del barri en favor dels pisos dedicats al turisme.
Incertesa sobre la renovació del contracte
En Carles fa vida en aquesta granja des que la va adquirir la seva família l’any 1982. S’ubica als baixos de la finca del carrer de Roger de Llúria, 67-69, que ha passat de tenir 13 pisos habitables a quatre llogaters i un despatx en uns cinc anys. La resta, segons els veïns, ja estan dedicats al turisme. Els propietaris han optat per no renovar cap contracte de lloguer antic. El de la granja caduca al novembre i en Carles viu amb incertesa de quin serà el seu futur. Assegura que si no li volen renovar s’hi enfrontarà, però també creu que els propietaris “han tingut una actitud molt agressiva amb la gent del barri” i que renovar significaria “conviure amb ells”. Per al Carles, la càrrega sentimental és molt forta i assegura que el seu establiment mai ha viscut del turisme, sempre de gent autòctona del barri.
