Aquest dimecres s’ha inaugurat un faristol de memòria que recorda els Camps Elisis de Barcelona, el jardí que va acollir el primer parc d’atraccions de Catalunya i que va ser espai d’oci, d’espectacles culturals i de trobada social a la ciutat al segle XIX. El faristol està situat al carrer de Mallorca cantonada amb el passatge dels Camps Elisis, a la dreta de l’Eixample, i s’emmarca dins dels actes de commemoració dels 150 anys de la Primera República.
Durant l’acte de descoberta, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, ha explicat que l’objectiu d’aquest faristol és donar a conèixer a la ciutadania el que va ser “el gran parc públic de la ciutat que l’especulació immobiliària del segle XIX va fer desaparèixer. La Barcelona que no va poder ser”.
Un parc d’atraccions a tocar del passeig de Gràcia
El passeig de Gràcia es va obrir el 24 de maig del 1827 i ben aviat va esdevenir un lloc de trobada dels barcelonins i les barcelonines. El 10 d’abril del 1853 es va obrir un jardí nou, els Camps Elisis, amb una superfície de prop de 8 hectàrees que anava del carrer d’Aragó al del Rosselló i del passeig de Gràcia fins al carrer de Roger de Llúria. El seu propietari era Josep de Salamanca, marquès de Salamanca, que va encarregar a l’arquitecte català Josep Oriol Mestres la construcció d’aquests jardins.
Aquestes obres van estar lligades a la creació d’un parc d’atraccions que va arribar a convertir-se en el principal passatemps de l’època per als barcelonins. Va ser el primer parc d’atraccions urbà de Catalunya, amb una gran muntanya russa, on també s’ubicaven una fonda, un cafè i un saló de ball, projectats per mestres i decorats per Fèlix Cagé. L’entrada al jardí costava dos rals.
Un dels espais més simbòlics del Jardí dels Camps Elisis va ser el teatre. El 1862, Josep Anselm Clavé va arrendar els jardins i va dirigir-hi la primera interpretació d’una obra de Richard Wagner a Barcelona, ‘Tannhäuser’. L’1 d’octubre del 1871 hi va estrenar la versió catalana de ‘La Marsellesa‘. El teatre va ser l’últim lloc que va quedar en peus després que el parc d’atraccions tanqués les portes, el 1873.
