La figura del gran tenidor és clau a l’hora d’entendre el nou índex de preus dels lloguers, que entrarà en vigor el dimecres 13 de març i permetrà regular els preus i establir-ne un topall a Barcelona i 139 municipis catalans més. Entre d’altres, es tracta d’un índex que afecta en tots els casos els grans tenidors. Però, què és un gran tenidor? L’Estat considera que un gran tenidor és qui té en propietat més de 10 immobles. Ara bé, els governs autonòmics poden rebaixar aquest llindar a cinc o més i aquest és precisament el cas de Catalunya.
Un gran tenidor: cinc o més pisos de propietat
La Generalitat, per tant, estableix que un gran tenidor és la persona física o jurídica propietària de cinc o més immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats d’ús residencial, excloent-ne garatges i trasters amb excepció dels promotors socials.
Tanmateix, els promotors socials no es consideren grans tenidors. Tampoc els promotors privats que tinguin per objecte social la promoció d’immobles amb protecció oficial destinats a la venda i no al lloguer.
Com afecta el nou topall a un gran tenidor
Els grans tenidors que lloguin un pis hauran d’aplicar el nou índex en tots els casos sempre que finalitzi un contracte de lloguer a partir del 13 de març. Això vol dir que, si el contracte anterior tenia un preu més alt, la propietat haurà de rebaixar-lo fins a l’índex.
En el cas dels petits tenidors, hauran d’ajustar-se al topall quan el pis es llogui per primera vegada o no hagi estat arrendat en els darrers cinc anys. En canvi, si el pis ja tenia inquilins i pagaven un preu per sobre de l’índex, sí que se’ls podrà mantenir el preu tal com està, però mai no se’ls podrà apujar la mensualitat.
La limitació del preu del lloguer afecta 140 municipis (comptant Barcelona), on resideixen 6,2 milions de persones. Això és un 80,6 % de la població de tot Catalunya.
