Entitats en defensa del dret a l’habitatge celebren la pròrroga de les mesures sobre desnonaments i lloguer, que el Govern espanyol ha allargat tres mesos més, fins al 9 d’agost. Entre les mesures s’hi inclou la moratòria dels desnonaments a famílies vulnerables sense alternativa d’habitatge i també les ajudes per no perdre la llar. Tot i això, tant el Sindicat de Llogaters com la PAH consideren que no n’hi ha prou i reclamen fer un pas més amb una nova llei d’habitatge.
Les entitats temien una “allau de desnonaments” coincidint amb la fi de l’estat d’alarma i, de fet, afirmen que ara aquesta mesura “l’únic que farà és posposar-los”. “Es postergarà tres mesos una pandèmia de desnonaments que ja fa anys que es va gestant”, critica la portaveu del Sindicat de Llogaters, Júlia Nueno. Els activistes alerten, a més, que el decret antidesnonaments de l’Estat no els ha aturat del tot.
Des de la PAH veuen aquests tres mesos com un termini per treballar en una llei d’habitatge “amb garanties”. La portaveu de l’entitat, Lucía Delgado, reclama mesures per “aconseguir que les famílies es quedin a casa seva” i per obligar els grans tenidors a oferir lloguers socials. En la mateixa línia, Nueno reclama una llei “garantista”. Creu que, a més dels desnonaments, també cal regular el preu del lloguer, posar els habitatges buits a preus socials i evitar que es faci negoci amb l’habitatge.
Barcelona, ciutat de desnonaments en plena pandèmia
Des dels moviments socials insisteixen que, tot i que el volum de desnonaments s’ha reduït respecte abans de la pandèmia, se’n continuen executant. Denuncien que el decret actual no protegeix a tothom i la prova n’és el llançament que es va produir aquest dimarts al Raval. Al marge dels activistes, qui també ha reaccionat a l’anunci del Govern espanyol és l’alcaldessa, Ada Colau: considera que la nova norma és insuficient, i reclama una llei que vagi més enllà.
