L’increment del preu dels lloguers fa molt complicat que els barcelonins puguin emancipar-se completament. Molts estudiants s’han vist obligats a deixar el pis on vivien perquè no poden assumir les despeses o bé no els surt a compte seguir pagant un pis, mentre les classes siguin semipresencials. Ara bé, en època de covid-19 buscar pis o compartir habitatge amb persones desconegudes pot ser complicat.
El periodista Carles Garcia ens presenta a la secció ‘reset ciutat’ diversos testimonis de joves que han de conviure amb persones que no coneixen. La Karla Themistanjioglus durant la pandèmia va llogar una habitació i tenia força clar que “l’espai que oferia havia de ser el més comfortable possible”. És per això que va decidir renovar completament l’habitació perquè la persona que vingués ho estrenés tot i se sentís el més còmode possible. El més complicat per a ella és la distància social, ja que “convius amb una persona amb qui no et pots tocar i abraçar és molt estrany”.
Durant la secció també hem conegut altres testimonis que comparteixen l’opinió de la Karla. Una d’elles és l’Ana López, qui creu que el millor de compartir pis és relacionar-se amb altra gent i compartir coses junts “com si fóssim una família”. La crisi sanitària ha obligat a prendre mesures com l’obligatorietat de dur mascareta i la distància de seguretat. La Marta Sànchez també ha explicat el seu testimoni i destaca que la pandèmia ha obligat “a fer més vida de pis i això ens ha unit molt”. En aquest vídeo pots recuperar la secció completa.
