Entre els arrestats hi ha administradors de diverses societats mercantils fictícies i falsos treballadors que havien pagat per ser contractats i així cobrar la prestació d’atur. El frau es produïa en empreses fictícies relacionades amb la construcció, els serveis de neteja i la jardineria, que havien estat creades amb l’única intenció de tramitar altes de falsos treballadors, que pagaven a canvi de percebre subsidis i prestacions per desocupació.
La investigació es va iniciar després que es detectessin 19 empreses inscrites en el Règim General de la Seguretat Social en què no hi havia activitat laboral efectiva. Es va sol·licitar documentació a la Tresoreria General de la Seguretat Social i, de l’anàlisi de la documentació i les dades dels registres públics, la policia va determinar que la pràctica totalitat de les empreses s’havien creat per defraudar la Seguretat Social. Només dues de les empreses tenien activitat real, tot i que havien estat també utilitzades il·lícitament pels administradors.
A més del frau derivat del cobrament irregular de subsidis, les societats mercantils tampoc no pagaven les quotes a la Seguretat Social dels treballadors donats d’alta. La majoria de persones que havien simulat una relació contractual amb les empreses investigades eren estrangers que intentaven regularitzar la situació a l’Estat espanyol. La quantitat defraudada per la trama ascendeix a 7,8 milions d’euros, dels quals 4,8 són impagaments a la Tresoreria General de la Seguretat social i 2,9 milions tenen a veure amb subsidis cobrats de manera il·legal. Encara, però, no s’ha pogut calcular quin és l’abast total del frau, ja que encara cal estudiar documents.
