Quan una família rep la notícia que la seva criatura naixerà amb una discapacitat o una malaltia greu, existeix una barreja de sentiments contradictoris. Es pot sentir la felicitat màxima de tenir un fill desitjat i estimat i alhora sentir durant molt de temps un dolor molt gran per les dificultats que tindrà? L’últim pòdcast d”El diari de la ratolina Emma‘ aborda aquest tema delicat i sensible a través del testimoni en primera persona de Noemí Font, la mare de l’Emma Joanna, que va néixer amb espina bífida.
Noemí Font és mestra, activista per la inclusió, mare de l’Emma Joana i lluitadora incansable per la defensa dels drets de la seva filla i dels infants que, com ella, tenen una discapacitat. Ha liderat un moviment de curses infantils adaptades que no para de créixer i en la seva lluita per una escola inclusiva va aconseguir que la seva filla fos la primera alumna de Catalunya a tenir infermera a l’escola. Li agrada fer soroll a Twitter a favor d’un canvi de mirada vers una societat més inclusiva. És autora de ‘La revolució de Shiwa’ i del pòdcast ‘El diari de la ratolina Emma’.
“És més important ser estimat que ser capaç”, aquesta és la frase que algú li va dir un dia a la Noemí i que sempre li diu a la seva filla quan es desanima. La Mariola té 4 anys i també va néixer amb espina bífida. La seva àvia, la Mercè, diu que “com a àvia pateixes molt, per la teva filla i per la teva neta”. La Rosa és l’àvia del Martí, que ara té nou anys, i diu que el seu net és “un ésser especial i sobretot un infant feliç”. Per la seva banda, el Joan Pol és el germà petit de l’Anna, una noia amb síndrome de Williams. “Som amics, sempre hem estat allà l’un per l’altre i ens estimem molt”.
És més important ser estimat que ser capaç”
Les famílies de l’Emma Joanna, el Martí, la Mariola i l’Anna ens expliquen la seva experiència i tot el que han après aquests anys al seu costat.
