Imagen de pressfoto en Freepik

La Llei de la Dependència preveu ajuts no només per a les persones grans, sinó també per a les famílies amb menors amb discapacitat. Però els tràmits amb l’administració són lents i feixucs, els treballadors socials van saturats per la manca de recursos i, al final, la informació a les famílies arriba tard i malament. Noemí Font denuncia, a través d”El Diari de la ratolina Emma‘, el caos administratiu de la tramitació dels ajuts a la dependència i les injustícies que se’n deriven. La seva filla, Emma Joana, no va rebre l’ajut que li pertocava fins als 6 anys.

Noemí Font és mestra, activista per la inclusió, mare de l’Emma Joana i lluitadora incansable per a la defensa dels drets de la seva filla i dels infants que, com ella, tenen una discapacitat. Ha liderat un moviment de curses infantils adaptades que no para de créixer i en la seva lluita per una escola inclusiva va aconseguir que la seva filla fos la primera alumna de Catalunya a tenir infermera a l’escola. Li agrada fer soroll a Twitter a favor d’un canvi de mirada vers una societat més inclusiva. És autora de ‘La revolució de Shiwa’ i del pòdcast ‘El diari de la ratolina Emma’.

La Sandra, la mare del Gael, un nen de quatre anys diagnosticat fa dos anys amb trastorn de l’espectre autista, explica que ni el CAP ni el Cdiap van informar la família que podien tramitar els ajuts de la Llei de la Dependència. “Em vaig sentir molt sola i vaig buscar informació i suport a les xarxes socials”. La Maria té un fill amb paràlisi cerebral i no entén les diferències en les valoracions del grau de dependència entre criatures amb un mateix diagnòstic. I, finalment, la Pilar ha hagut d’anar a judici perquè al seu fill li van rebaixar el grau de dependència 3 a 2. “Vàrem guanyar el judici, amb una sentència demolidora que dona un toc d’atenció a l’Administració pública”.

Escolta el pòdcast aquí:

Segueix el fil a twitter #diariratolinaemma

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a