Treballadors a l'ombra i solitaris, però apassionats... A Catalunya hi ha més de 200 traductors literaris registrats. Són una figura clau sense la qual no tindríem accés a la majoria de les obres. Jordi Martín ha traduït una cinquantena de títols, de l'anglès i del francès, i acaba de rebre el Premi Ciutat per la seva traducció de l''Escuma dels dies', de Boris Vian. Tot i així confessa que a vegades li és complicat arribar a final de mes. JORDI MARTÍN LLORET, traductor "És molt difícil viure exclusivament de la traducció literària. Has d'absorbir realment molta feina, moltes vegades et quedes sense vacances... També, ara sóc més gat vell i ara ja no accepto segons quins encàrrecs." Sofia Pascual tradueix de les llengües nòrdiques al castellà i català. Recentment ha tingut la sort de treballar amb el best-seller del suec Jonasson, i ha repetit amb la seva segona novel·la, una de les més venudes de Sant Jordi. Aquest èxit és el somni de tots els traductors, també perquè recuperen un petit percentatge de les vendes. SOFÍA PASCUAL, traductora "Però això no ho saps mai, és una ruleta, és una loteria, has de treballar molt i és molt sofert. Has de tenir molta dedicació i molta passió per la literatura per fer-ho." Per no treballar només per amor a l'art, els traductors de Catalunya han fet pinya i han muntat diverses associacions per defensar els seus drets i donar-se a conèixer. Ara els seus noms gairebé sempre apareixen a les portades, i d'altra banda, diuen que crítics i lectors comencen a valorar la seva feina.

Tot i que a Catalunya hi ha més de 200 persones que es dediquen a la traducció literària, és un ofici força desconegut. Els traductors reivindiquen que, sense ells, no tindríem accés a la majoria d’obres que es publiquen a Catalunya, ja que són d’autors estrangers. Per això reclamen millores en les condicions laborals.

La traducció és un ofici que requereix “molta dedicació i molta passió per la literatura”, explica Sofia Pascual, i “és molt difícil viure exclusivament de la traducció literària”, afegeix Jordi Martín Lloret. Guardonat recentment amb el Premi Ciutat de Barcelona, Lloret confessa que a vegades li costa arribar a finals de mes i afirma que l’assignatura pendent del sector de la traducció és el reconeixement econòmic. “Els meus guanys han anat baixant des que vaig començar a treballar, fa 20 anys”, explica Sofia. “Tot i així encara tinc la sort de tenir bones relacions amb certes editorials i de treballar amb llengües minoritàries com el danès i el suec, perquè no hi ha tanta competència. Però traduir del francès o de l’anglès està pagat malament.”

Exportar i importar per fer créixer la cultura

Una de les raons que explica el boom actual de la literatura nòrdica, afirma Pascual, són les subvencions a la traducció que ofereixen els països escandinaus. Segons la traductora, aquests països petits “inverteixen en la cultura per donar-se a conèixer”, i actualment recullen els fruits de les ajudes a la producció literària que han donat en els darrers 20 anys. Exportar literatura permet obrir les fronteres literàries del país d’origen i importar-la, oferir “nous aires frescos” perquè creïn els escriptors, afirma Martín Lloret. Per això ambdós apunten cap a Europa del nord per trobar nous models de gestió.