Els regals de Joan Miró a la ciutat, en una exposició

Aeroport de Barcelona, finals dels anys 60. Joan Miró, davant d'un gran repte: una paret blanca de 500 metres quadrats, una immensa tela que l'artista probablement imagina ja ple de formes i colors. Aquesta pel·lícula de Francesc Català-Roca és un dels materials inèdits que ha recopilat la Fundació Miró per explicar que l'artista tenia un pla per a Barcelona. Si el mural de l'aeroport dóna la benvinguda a qui arriba per l'aire, el mosaic del Pla de l'Ós a la Rambla ho fa als qui vénen per mar. La benvinguda per terra estava reservada a un altre projecte, anomenat Miss Chicago, una gran escultura de 30 metres que s'havia de col·locar al capdamunt del Parc de Cervantes. L'obra es va acabar instal·lant a Chicago i no aquí. Però de tot aquest pla per omplir Barcelona d'obres emblemàtiques en dóna fe aquesta carta que Miró va enviar al periodista Lluís Permanyer. És un exemple de la generositat que va demostrar l'artista cap a la seva ciutat. ROSA MARIA MALET, directora de la Fundació Miró i comissària de l'exposició "Independentment de quin sigui el context polític. Pensem que aquestes aportacions les va fer quan encara estàvem en època de dictadura franquista. Probablement aquesta és la raó per la qual ell no va voler cobrar mai res per aquests regals que va fer." 'Dona i ocell' completa el catàleg de l'exposició, que es podrà veure fins al 2 de novembre. El mateix Miró, pocs mesos abans de morir, supervisava la instal·lació del seu últim gran regal a Barcelona.